Vés al contingut

Brangolí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBrangolí
Imatge
Tipusvilatge Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 30′ N, 1° 54′ E / 42.5°N,1.9°E / 42.5; 1.9
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
Districtedistricte de Prada
ComarcaAlta Cerdanya
ComunaEnveig Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.467,2 m Modifica el valor a Wikidata

Brangolí (oficialment Brangoly, en francès) és un llogaret del terme comunal de la comuna alt-cerdana d'Enveig, a la Catalunya del Nord.

El poble està situat[1] a 1.467,2 m alt[2] a la falda sud-occidental de la muntanya de Bell-lloc, a la riba esquerra del Riu de Brangolí, un dels que forma el riu Reür, un dels principals afluents cerdans del Segre. Juntament amb Bena i Feners formava la Muntanya d'Enveig.

Etimologia

[modifica]

Històricament ha tingut també la forma Vilangolí i, en francès, Braguile. Segons Francesc de Borja Moll, hauria derivat d'un nom de persona, en la denominació inicial "Villa Angolini" (Gramàtica històrica catalana València: PUV, 2006. ISBN 84-370-6412-0 p. 53-54)

El poble de Brangolí

[modifica]
Portalada de l'església de Sant Fruitós de Brangolí

Es tracta d'un vilatge no gaire extens, però amb església pròpia, que havia estat parroquial de Brangolí, Bena i Feners. Dedicada a Sant Fruitós, és d'origen romànic, però va ser considerablement reformada vers l'any 1850.

En el poble es conserven alguns dels noms populars de les cases, com Cal Pal i Cal Ros.

Entre els indrets d'interès de Brangolí destaca especialment el dolmen, situat a prop al sud-oest del poble. També es pot esmentar el nou hotel Chateau de Brangoly, una masia del segle xviii recentment restaurada.

La llegenda de la fada d'Enveig

[modifica]

Al lloc també es vincula part de l'acció[3][4] de la llegenda de la fada d'Enveig.

Referències

[modifica]
  1. Brangolí en els ortofotomapes de l'IGN
  2. Segons l'Institut Géographique National.]
  3. «La fée d'Enveitg».
  4. «De fee van Enveitg».

Bibliografia

[modifica]
  • Becat, Joan. «56 - Enveig». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Mañé, Antoni; Vidal, Lluís; Vila, Carme. Guia dels Monuments megalítics de la Cerdanya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415-829-2. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Enveig». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs

[modifica]