Branka Prpa
.jpg) (2013)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1952 (71/72 anys) Split (Croàcia) |
| Formació | Facultat de Filosofia de la Universitat de Belgrad |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història i arxivística |
| Ocupació | historiadora, arxivera |
| Família | |
| Parella | Slavko Ćuruvija |
| Lloc web | inisbgd.co.rs… |
Branka Prpa (nascuda el 1953 a Split, República Popular de Croàcia, FPR Iugoslàvia) és una historiadora, autora, arxivera i antiga directora de l'Arxiu Històric de Belgrad (Istorijski arhiv Beograda).[1][2]
Biografia
[modifica]El 1972, contra la voluntat de la seva família, va marxar de Split cap a Belgrad per estudiar història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Belgrad.[1] Aviat es va casar, va tenir un fill i va romandre vivint a la capital fins i tot després de graduar-se. El 1988 es va publicar el seu llibre sobre el món editorial serbi a Dalmàcia titulat Srpsko-dalmatinski magazin. Prpa, d'ètnia croata, és més coneguda pel públic com la parella del periodista i propietari del diari Slavko Ćuruvija, assassinat a Belgrad, amb qui convivia com sense haver-se arribat a casar. Prpa estava amb ell el dia del seu assassinat l'abril de 1999.[1] Caminaven de la mà, a punt d'entrar per la porta d'entrada del seu edifici d'apartaments, quan se'ls va acostar des del darrere uns homes desconeguts que van assassinar a Ćuruvija i van colpejar amb una pistola Branka Prpa, deixant-la inconscient breument.
L'obra de Branka ha rebut però crítiques, i el sociòleg Slobodan Antonić va criticar les conclusions científiques de Branka Prpa sobre el paper de les forces quisling sèrbies a L'Holocaust a la Sèrbia ocupada pels alemanys, considerant que el seu treball sobre el tema compleix els criteris del revisionisme històric.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Šta je srpska tradicija]». Vreme, 20-01-2005.
- ↑ The Handbook of COURAGE: Cultural Opposition and Its Heritage in Eastern Europe. Institute of History, Research Centre for the Humanities, Hungarian Academy of Sciences, 2018, p. 555. ISBN 9789634161424.
- ↑ «S. Antonić: Kad revizionisti brane istoriju - Novi Standard» (en serbi). Нови Стандард, 23-06-2020. [Consulta: 6 març 2021].
Enllaços externs
[modifica]
- Bol se leči pameću, Ilustrovana Politika, 3 de desembre de 2003