Bressui
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Sort | |||
| Població humana | ||||
| Població | 19 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 844,4 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Dia festiu | ||||
| Codi INE | 25209000400 | |||
| Codi IDESCAT | 2520940004300 | |||
Bressui és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formava part del terme primigeni de Sort.
El poble és al nord-oest del seu actual cap municipal, Sort, molt a prop, a l'esquerra de la Llau de Baradella i a l'extrem meridional de les Costes de Sant Joan.
Etimologia
[modifica]Segons Joan Coromines,[1] Bressui és un topònim que podria ser preromà (-ui/-oi és un sufix toponímic d'aquell origen, molt comú a la toponímia pirinenca), però que l'eminent filòleg es decanta per interpretar com un nom personal germànic, Bergsind, transposat a Berksind, més tard a Breksind d'on, amb l'afegitó -ui, la forma actual.
Geografia
[modifica]El poble de Bressui
[modifica]Bressui està situat en un suau coster, força pla, amb les cases disposades d'una manera irregular, sense formar un poble compacte ni carrers urbanitzats. L'església de Sant Miquel i el cementiri parroquial són a l'extrem meridional del veïnat.
|
|
|
|
Història
[modifica]Edat moderna
[modifica]En el fogatge del 1553, Bressuy declara[3] 4 focs laics (uns 20 habitants).
Edat contemporània
[modifica]Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[4] a Bressui (Bresuy). El defineix com un llogaret adscrit a Sort, situat en el vessant d'una elevada muntanya, a la dreta de la Noguera Pallaresa, combatut pels vents del nord i del sud, amb clima temperat i sa. Formaven el poble 3 cases i l'església, que depenia de la d'Enviny. El territori era montuós, amb terres de qualitat mitjana. S'hi produïa blat, ordi, sègol, moltes nous i poca fruita. De bestiar, hi havia sobretot vaques i mules, i de cacera, conills, perdius i llebres. L'única indústria existent era la cria, venda i exportació de bestiar. La població i la riquesa, eren computats conjuntament amb Sort.
Segons Ceferí Rocafort,[5] Bressui comptava a començament del segle XX amb 10 edificis i 32 habitants.
| 1888 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 28 | 32 | 24 | 31 | 26 | 21 | 24 | 19 | 12 | 6 | 12 | 17 | 16 | 15 | 17 | 18 | 19 | 21 |
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Coromines, Joan. «Beranui/Bernui». A: Onomasticon cataloniae. III Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-902-0.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
- Rocafort, Ceferí. «Provincia de Lleyda». A: Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, 1918. ISBN No en té.