Vés al contingut

Brian Boru

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBrian Boru
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ga) Brian Bóruma mac Cennétig Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement941 Modifica el valor a Wikidata
Killaloe (Irlanda) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1014 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Clontarf (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt Patrick's Cathedral, Armagh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gran rei d'Irlanda
1002 – 1014
← Máel Sechnaill mac DomnaillMáel Sechnaill mac Domnaill →
King of Munster (en) Tradueix
978 – 1014
← Máel Muad mac Brain (en) TradueixDonnchad mac Briain → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
PeríodeGeneració del segle X i generació del segle XI Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBattle of Clontarf (en) Tradueix
Battle of Cathair Cuan (en) Tradueix
Battle of Glenmama (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat12 de març Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGormlaith
Echrad (?)
Mor (?)
Dub Chablaigh ingen Cathal Modifica el valor a Wikidata
FillsDonnchad mac Briain
 () Gormlaith
Tadc mac Briain
 () Echrad (?)
Sláine ingen Briain
 ()
Murchad mac Briain
 () Mor (?)
Dearbforgail (?)
 () NN Modifica el valor a Wikidata
ParesCennétig mac Lorcáin Modifica el valor a Wikidata  i Bé Binn inion Urchadh Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 5887388 Modifica el valor a Wikidata

Brian Bórumha mac Cennétig conegut com a Brian Boru o Brian el Gran en anglès (926 o 941 a Killaloe, comtat de Clare23 d'abril de 1014, Clontarf)) fou Ard rí (Gran rei d'Irlanda) de 1002 a 1014.

El seu pare era Cennétig mac Lorcáin, rei de Thomond i la seva mare Bé Binn ingen Murchada, filla del rei de Connacht Occidental. El 977 va massacrar els víkings que s'havien establert a l'illa d'Inis Cathaigh l'any 850.[1] Fou coronat rei del Regne de Munster el 978 i d'Irlanda el 1002. Envaí Ossory el 983, i el 1002 li fou reconegut el títol de rei d'Irlanda. Les seves pretensions a la sobirania sobre el regne de Leinster provocaren l'aliança del sobirà d'aquest regne amb el rei noruec de Dublín Sigtrygg Barba d'Argent. Brian els derrotà a la batalla de Glenn-Máma (999) i en la decisiva batalla de Clontarf (1014). Un grup dels vençuts, però, envaí la tenda de Brian i l'assassinà. Els seus descendents constituïren l'estirp dels O'Brien.

Referències

[modifica]
  1. Collins, R. Thomas. Builders of a new union (en anglès). Ravensyard, 1999. ISBN 9780966788303.