Brigantaggio post-unitat
unificació italiana  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | conflicte |
| Data | 1860 |
| Lloc | Mezzogiorno (Itàlia) |
| Estat | Regne d'Itàlia i Estats Pontificis |
_-_Geographicus_-_ItalySouth-mitchell-1850.jpg)
Brigantaggio post-unitat, segons la historiografia italiana, evoca un moviment bèl·lic que, ja present sota la forma de bandolerisme al sud d'Itàlia i Sicília dels Borbons i de Murat, es va desenvolupar després de l'annexió del Regne de les Dues Sicílies pel Regne de Sardenya (Piemont) donant naixement al Regne d'Itàlia i prenent sovint la connotació d'una revolta popular.[1][2]
Amb el suport del govern de les Dues Sicílies a l'exili i dels Estats Pontificis, la rebel·lió va ser conduïda principalment per elements del proletariat rural i d'ex-militars borbons, a més de rebels al servei militar, desertors i evadits de presons que, empesos per diverses dificultats econòmiques i socials, es van oposar a la política del nou govern italià.[3][4]
L'expressió « brigantaggio post-unitat » és discutida per certs historiadors que jutgen aquesta revolta motivada políticament i socialment: de fet va ser la primera guerra civil d'Itàlia que va inflamar el país a penes realitzada la unificació i fins a l'any 1867. Més endavant, en diversos episodis de bandolerisme es verifica que ja no tenen reivindicacions polítiques o socials.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Molfese, Franco. Storia del brigantaggio dopo l'Unità, 1966.
- ↑ Monatsschrift zum Conversations-Lexikon. Unsere Zeit, 1870.
- ↑ «Risorgimento». Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ «Risorgimento». Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ «Il brigantaggio a Genzano di Lucania e dintorni». [Consulta: 4 novembre 2019].