Brilla, brilla, estel meu
Títol original | Гори, гори, моя звезда (ru) |
---|---|
Forma musical | cançó |
Àudio | |
Intèrpret | Anna German |
Compositor | Piotr Búlakhov |
Llengua | rus |
Data de publicació | 1846 |
Gènere | Russian romance (en) |
Brilla, brilla, estel meu (rus: Гори, гори, моя звезда, Gorí, gorí, moià zvezdà) és una popular romança russa.
L'autoria de la cançó va ser incerta durant algun temps, i fou atribuïda a diverses persones, inclosos Nikolai Gumiliov i Ivan Bunin.[1]Una creença popular la va atribuir a l'almirall rus Aleksandr Koltxak[1][2] fins que la partitura de 1847 es va trobar als arxius.[1]
Segons la investigadora de romances russes Ielena Ukolova, la cançó va ser creada enmig de les celebracions del 700 aniversari de Moscou el gener de 1847.[1]La música fou escrita pel compositor Piotr Búlakhov, amb lletra de Vladímir Txuievski, estudiant de dret a la Universitat de Moscou, i es va presentar a un concurs creatiu dedicat al 700è aniversari de Moscou el 1847. Potser el "tema" de la romança va ser impulsat per la predicció de l'astrònom Urbain Le Verrier de l'existència del planeta Neptú el 1846. Uns mesos després, el planeta va ser descobert per Johann Gottfried Galle.
La segona onada de popularitat de la romança es remunta al començament de la Primera Guerra Mundial i es va associar al seu arranjament, interpretat pel cantant Vladímir Sabinin i enregistrat en un disc el 1915, a causa del qual la romança es va fer immediatament popular i portava una connotació patriòtica.
Durant els anys soviètics, la romança va ser titllada de "blanca" i fou obliterada durant un temps. El 1944 va ser interpretada al disc de Gueorgui Vinogràdov. Però, segons Ukolova, va ser la pel·lícula estatunidenca Guerra i pau de 1956 la que va fer possible que aquesta romança fes una veritable remuntada a l'URSS.[1]
La romança va persistir només en el repertori dels tenors fins que el baix Borís Xtókolov va trencar el costum.[2]
Vídeos externs | |
---|---|
Brilla, brilla, estel meu | |
Oleg Pogudin canta Brilla, brilla, estel meu a YouTube | |
Vadim Dubovski canta Brilla, brilla, estel meu a YouTube | |
Margarita Kornéieva canta Brilla, brilla, estel meu a YouTube | |
Leonid Kharitónov canta Brilla, brilla, estel meu a YouTube | |
Anna German canta Brilla, brilla, estel meu a YouTube | |
Dmitri Hvorostovski canta Brilla, brilla, estel meu a YouTube | |
Borís Xtókolov canta Brilla, brilla, estel meu a YouTube |
Lletra
[modifica]Text original | Transcripció | Traducció |
---|---|---|
Гори, гори, моя звезда. Звезда любви приветная! Сойдёт ли ночь на землю ясная, Звезда надежды благодатная, Твоих лучей небесной силою |
Gorí, gorí, moià zvezdà, Soidiot li notx na zemliu iàsnaia, Zvezdà nadejdi blagodàtnaia, Tvoikh lutxei nebesnoi siloiu |
Brilla, brilla, estel meu, Si una nit clara davalla sobre la Terra Estrella estimada de l'esperança, Dels teus raigs de poder celestial |
La lletra es va adaptar posteriorment a 3 versos. La versió més famosa d'aquesta cançó, cantada per Anna German, té la següent lletra:
Text original | Transcripció | Traducció |
---|---|---|
Гори, гори, моя звезда. Звезда любви приветная, Звезда любви, звезда волшебная Лучей твоих неясной силою |
Gorí, gorí, moià zvezdà, Zvezdà liubví, zvezdà volxébnaia Lutxei tvoikh neiasnoi siloiu |
Brilla, brilla, estel meu, Estel d'amor, estrella màgica Dels teus raigs d'obscur poder |
I Leonid Kharitónov, que segons el seu fill la considerava la seva cançó preferida, en va fer la següent versió:
Text original | Transcripció | Traducció |
---|---|---|
Гори, гори, моя звезда. Звезда любви приветная, Звезда надежд и благодатная Твоих лучей небесной силою |
Gorí, gorí, moià zvezdà, Zvezdà nadejd i blagodàtnaia Tvoikh lutxei nebesnoi siloiu |
Brilla, brilla, estel meu, Estel de l'esperança i la gràcia Dels teus raigs de poder celestial |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Рита Болотская. «"Пел Колчак, звезда горела..."» (en rus). Собеседник, 01-02-2006. [Consulta: 3 gener 2009].
- ↑ 2,0 2,1 Юрий Бирюков. «История песни «Гори, гори, моя звезда…»» (en rus). Vmdaily.ru. Arxivat de l'original el 2009-02-15. [Consulta: 3 gener 2009].