Brisó d'Acaia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V aC  Prefectura d'Acaia (Grècia) |
| Mort | segle IV aC |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof |
| Activitat | (Floruit: c. 330 aC ) |
| Moviment | Cinisme |
| Professors | Estilpó i Clinòmac |
| Alumnes | Crates de Tebes i Hipàrquia |
Brisó d'Acaia (en grec antic Βρύσων ὁ Ἀχαιός) que va florir cap a l'any 330 aC), era un filòsof megàric dialèctic contemporani d'Euclides de Mègara, contemporani també de Trasímac de Calcedó i amic de Polixè el Sofista. Va ser deixeble d'Estilpó i de Clinòmac.
Segons diu Diògenes Laerci, va ser mestre de filòsofs famosos com ara Crates de Tebes, Pirró d'Elis i Teodor Ateu. Aristòtil també sembla fer referència a tesis precises d'aquest dialèctic. Atenes l'acusà de buscar guanys impartint les seves lliçons.[1]
L'historiador Teopomp de Quios, segons Ateneu de Nàucratis, menciona unes Entrevistes escrites per Brisó que hauria plagiat de Plató,[2] però segurament el confon amb un altre Brisó, filòsof pitagòric, ja que Diògenes Laerci inclou a Brisó d'Acaia en una llista de filòsofs dels que diu que no havien escrit res.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents VI, 85; IX, 61
- ↑ Ateneu de Nàucratis. Deipnosophistae XI, 508
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents I, 16