Brita Hertzberg
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 octubre 1901 Norrköpings Hedvig Parish (Suècia) (en) |
Mort | 17 novembre 1976 (75 anys) parròquia d'Òscar (Suècia) |
Activitat | |
Ocupació | actriu, cantant d'òpera |
Activitat | 1924 - |
Gènere | Òpera |
Veu | Soprano |
Instrument | Veu |
Premis | |
Olga Brita Lovisa Hertzberg Beyron (Norrköping, Suècia, 19 d'octubre de 1901 – Estocolm, 17 de novembre de 1976)[1] fou una cantant d'òpera (soprano) i actriu sueca.
Biografia
[modifica]Fou filla de Johan Hertzberg i Mathilda Nilsson.[2]
Herzberg va fer el seu debut en l'Òpera Real (Kungliga Operan) d'Estocolm l'any 1924 com a Mignon, en l'òpera homònima d'Ambroise Thomas, i com a Mimì en La bohème de Puccini, però ja havia debutat professionalment temps abans per a la companyia Arbis a Norrköping. El seu repertori va ser molt ampla, incloent-hi el període d'obres entre Christoph Willibald Gluck i Gian Carlo Menotti. Va cantar, entre altres, rols principals de Wagner com ara les Brünhilde i el de Isolda a Tristan und Isolde i de Verdi el d'Elisabeth a Don Carlos. Hertzberg va cantar el paper de Katerina Izmailova de Lady Macbeth de Mtsensk de Dmitri Xostakóvitx a l'estrena sueca de 1935, i va participar en l'estrena de Judith de Natanael Berg en 1934 i de Lycksalighetens ö de Hilding Rosenberg en 1948.
Va cantar convidada als teatres d'òpera dels països nòrdics, a Praga, Budapest, Bolonya i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en aquest cas en Tristan und Isolde en febrer de 1947.[3] Es va retirar de l'òpera de 1954. No obstant això, el seu veritable paper de comiat va ser l'Amneris d'Aida en 1956, amb Birgit Nilsson. Després de retirar-se dels escenaris, Hertzberg va participar en diversos teatres com prima donna d'opereta i actriu. La seva darrera aparició va tenir lloc en 1969 en l'església d'Östra Husby juntament amb el seu marit, Einar Beyron.
Va estar casada amb el cantant Hadar Hellerstedt entre 1927 i 1929, i amb el tenor d'òpera Einar Beyron des de 1932. La seva filla és la cantant d'òpera Catarina Ligendza, nascuda en 1937.[2]
Premis i distincions
[modifica]- 1932 – Litteris et artibus, guardó de la Casa Reial Sueca
- 1940 – Hovsångare, títol honorífic suec per a cantants d'òpera
- 1943 – Membre de la junta de la Reial Acadèmia Sueca de la música
- 1971 – Medaljen för tonkonstens främjande, medalla de la promoció musical
Filmografia
[modifica]- Klockorna i Gamla Sta'n, 1946
Teatre (selecció)
[modifica]- 1956 – Pistache en Can-Can de Cole Porter i Abe Burrows, dirigida per Ivo Cramér, Oscarsteatern d'Estocolm[4]
- 1962 – Katharina Schwarzenegger en Tre valser d'Oscar Straus, Paul Knepler i Armin Robinson, dirigida per Ivo Cramér, Oscarsteatern[5]
Discografia
[modifica]- Brita Hertzberg, Einar Bejron [Beyron] 1928–1945. Hamburger Archiv für Gesangskunst. HAFG 10031. (www.hafg.de)
- Den siste sångarfursten = The last singing despot. Caprice CAP 21586 (4 cd). 1998. – Contingut: Les noces de Fígaro (Mozart). Hertzberg com la comtessa. 1937.
- Amneris en Aida de Verdi, amb Birgit Nilsson, Set Svanholm. Kungliga Operan 12 de febrer de 1956. Kungliga hovkapellet. Director Sixten Ehrling. Caprice CAP22055 (2 CD).
- Brita Hertzberg, Einar Beyron. EMI 7 C 053-35416.
- Elsa en Lohengrin de Wagner. Fragments. Herbert Sandberg, dirigint la Royal Opera, Estocolm, en directe 1933/1934. "Wagner en Estocolm", Bluebell 091.
- Isolde en Tristan und Isolde de Wagner. Acte 2n. Diresctor Herbert Sandberg. Royal Opera, Estocolm, en directe 1941. "Wagner en Estocolm", Bluebell 091.
- Magda Sorel en The Consul de Menotti. En directe, 1952. Dir. Sixten Ehrling. Verismo at the Royal Swedish Opera 1952–1962. Caprice CAP 22063.
Referències
[modifica]- ↑ 1901–2009 Swedish death index 1901–2009 (Version 5.0). Solna: Sveriges släktforskarförbund. 2010. Libris 11931231
- ↑ 2,0 2,1 «Olga Brita Lovisa Beyron (Hertzberg)». Geni. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «Inventari d'artistes i preus : temporades 1930-1954 : llista de preus de les butaques» (PDF). Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «Folke Hähnel - Can-Can», 17-03-1956.
- ↑ «Tre valser - Fitxa de la representació», 11-06-2015.
Bibliografia
[modifica]- Sørensen, Inger, Operalexikonet, pàgina 242, Forum, 1993, ISBN 978-91-37-10380-8