Vés al contingut

Brita Hertzberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBrita Hertzberg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 octubre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Norrköpings Hedvig Parish (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
parròquia d'Òscar (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1924 Modifica el valor a Wikidata -
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: ed4701c2-3db9-4c09-ae48-c099fe76cd1a Modifica el valor a Wikidata
Tomba de Brita Hertzbergs i del seu marit Einar Beyron a l'església antiga de Sant Ibb

Olga Brita Lovisa Hertzberg Beyron (Norrköping, Suècia, 19 d'octubre de 1901Estocolm, 17 de novembre de 1976)[1] fou una cantant d'òpera (soprano) i actriu sueca.

Biografia

[modifica]

Fou filla de Johan Hertzberg i Mathilda Nilsson.[2]

Herzberg va fer el seu debut en l'Òpera Real (Kungliga Operan) d'Estocolm l'any 1924 com a Mignon, en l'òpera homònima d'Ambroise Thomas, i com a Mimì en La bohème de Puccini, però ja havia debutat professionalment temps abans per a la companyia Arbis a Norrköping. El seu repertori va ser molt ampla, incloent-hi el període d'obres entre Christoph Willibald Gluck i Gian Carlo Menotti. Va cantar, entre altres, rols principals de Wagner com ara les Brünhilde i el de Isolda a Tristan und Isolde i de Verdi el d'Elisabeth a Don Carlos. Hertzberg va cantar el paper de Katerina Izmailova de Lady Macbeth de Mtsensk de Dmitri Xostakóvitx a l'estrena sueca de 1935, i va participar en l'estrena de Judith de Natanael Berg en 1934 i de Lycksalighetens ö de Hilding Rosenberg en 1948.

Va cantar convidada als teatres d'òpera dels països nòrdics, a Praga, Budapest, Bolonya i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en aquest cas en Tristan und Isolde en febrer de 1947.[3] Es va retirar de l'òpera de 1954. No obstant això, el seu veritable paper de comiat va ser l'Amneris d'Aida en 1956, amb Birgit Nilsson. Després de retirar-se dels escenaris, Hertzberg va participar en diversos teatres com prima donna d'opereta i actriu. La seva darrera aparició va tenir lloc en 1969 en l'església d'Östra Husby juntament amb el seu marit, Einar Beyron.

Va estar casada amb el cantant Hadar Hellerstedt entre 1927 i 1929, i amb el tenor d'òpera Einar Beyron des de 1932. La seva filla és la cantant d'òpera Catarina Ligendza, nascuda en 1937.[2]

Premis i distincions

[modifica]
  • 1932 – Litteris et artibus, guardó de la Casa Reial Sueca
  • 1940 – Hovsångare, títol honorífic suec per a cantants d'òpera
  • 1943 – Membre de la junta de la Reial Acadèmia Sueca de la música
  • 1971 – Medaljen för tonkonstens främjande, medalla de la promoció musical

Filmografia

[modifica]
  • Klockorna i Gamla Sta'n, 1946

Teatre (selecció)

[modifica]
  • 1956 – Pistache en Can-Can de Cole Porter i Abe Burrows, dirigida per Ivo Cramér, Oscarsteatern d'Estocolm[4]
  • 1962 – Katharina Schwarzenegger en Tre valser d'Oscar Straus, Paul Knepler i Armin Robinson, dirigida per Ivo Cramér, Oscarsteatern[5]

Discografia

[modifica]
  • Brita Hertzberg, Einar Bejron [Beyron] 1928–1945. Hamburger Archiv für Gesangskunst. HAFG 10031. (www.hafg.de)
  • Den siste sångarfursten = The last singing despot. Caprice CAP 21586 (4 cd). 1998. – Contingut: Les noces de Fígaro (Mozart). Hertzberg com la comtessa. 1937.
  • Amneris en Aida de Verdi, amb Birgit Nilsson, Set Svanholm. Kungliga Operan 12 de febrer de 1956. Kungliga hovkapellet. Director Sixten Ehrling. Caprice CAP22055 (2 CD).
  • Brita Hertzberg, Einar Beyron. EMI 7 C 053-35416.
  • Elsa en Lohengrin de Wagner. Fragments. Herbert Sandberg, dirigint la Royal Opera, Estocolm, en directe 1933/1934. "Wagner en Estocolm", Bluebell 091.
  • Isolde en Tristan und Isolde de Wagner. Acte 2n. Diresctor Herbert Sandberg. Royal Opera, Estocolm, en directe 1941. "Wagner en Estocolm", Bluebell 091.
  • Magda Sorel en The Consul de Menotti. En directe, 1952. Dir. Sixten Ehrling. Verismo at the Royal Swedish Opera 1952–1962. Caprice CAP 22063.

Referències

[modifica]
  1. 1901–2009 Swedish death index 1901–2009 (Version 5.0). Solna: Sveriges släktforskarförbund. 2010. Libris 11931231
  2. 2,0 2,1 «Olga Brita Lovisa Beyron (Hertzberg)». Geni. [Consulta: 7 desembre 2017].
  3. «Inventari d'artistes i preus : temporades 1930-1954 : llista de preus de les butaques» (PDF). Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 7 desembre 2017].
  4. «Folke Hähnel - Can-Can», 17-03-1956.
  5. «Tre valser - Fitxa de la representació», 11-06-2015.

Bibliografia

[modifica]