Brochantita
 Brochantita | |
|---|---|
 Brochantita de la província de Copiapó, Regió d'Atacama, Xile | |
| Fórmula química | Cu₄SO₄(OH)₆ |
| Epònim | André Brochant de Villiers  |
| Localitat tipus | Mednorudyanskoye copper deposit (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.BB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.01 |
| Dana | 30.1.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics, cristalls similars a agulles aciculars; druses |
| Color | verd maragda, verd fosc o negre |
| Exfoliació | perfecta [100] |
| Fractura | concoidal - fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | verd clara |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Densitat | 3,97 |
| Propietats òptiques | biaxial (-), 2V mesurada: 72° |
| Índex de refracció | nα = 1.728 nβ = 1.771 nγ = 1.800 |
| Birefringència | δ = 0.072 |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980 s.p. |
| Símbol | Bct |
| Referències | [1] |
La brochantita, també coneguda com a konigita o waringtonita, és un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del seu descobridor, el geòleg i mineralogista francès André-Jean-François-Marie Brochant de Villiers (1772 - 1840). La localitat tipus d'aquesta espècie prové dels dipòsits de coure de Mednorudyanskoye, als Urals, Rússia.
Propietats
[modifica]La seva fórmula química és Cu₄SO₄(OH)₆. Els cristalls de brochantita poden variar des del verd maragda al negre-verd o al blau-verd, i poden ser aciculars o prismàtics. Es pot confondre també amb l'antlerita un altre sulfat de coure molt poc comú.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brochantita pertany a «07.BB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: caminita, hauckita, antlerita, dolerofanita, vergasovaita, klebelsbergita, schuetteita, paraotwayita, xocomecatlita, pauflerita i grandviewita.
Formació
[modifica]Es forma en climes àrids o en dipòsits de sulfurs de coure ràpidament oxidats. La brochantita és sovint associada amb minerals com la malaquita, l'atzurita i la langita, amb els quals pot formar pseudomorfs, i s'altera a crisocol·la. També s'associa a la tenorita, la linarita i la cuprita. Les varietats aciculars es poden confondre amb la dioptasa.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona)[3] i a les mines de Can Magre (Vidreres, Girona).[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Brochantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 gener 2014].
- ↑ «Antlerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 23 novembre 2023].
- ↑ Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Josep A. Ignacio Herrera · Josep Formiga Bosch «Les mines de Can Magre, Vidreres, la Selva, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 4, 2016, pàg. 3-46 [Consulta: 27 novembre 2023].