Vés al contingut

Brochwel Ysgithrog

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBrochwel Ysgithrog
Biografia
Naixement502 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort560 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Príncep
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaPowys Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 550 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata)
Família
CònjugeArddun Penasgell Modifica el valor a Wikidata
FillsAeddan ap Brochwel Yscythrog, Cynan Garwyn, Tysilio de Powys Modifica el valor a Wikidata
ParesCyngen Glodrydd Modifica el valor a Wikidata  i Tutglud ach Brychan Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Brochwel Ysgithrog, o Brochwel ap Cyngen, en llatí Brogmaglus, (? – ca 560) va ser un rei de Powys que visqué al segle vi. El malnom Ysgithrog significaria el dels ullals, i tant es podria referir a una dentadura prominent, un casc amb banyes o a un caràcter molt incisiu.[1]

Va ser fill de Cyngen Glodrydd, encara que segurament no el primer (d'acord amb la llei gal·lesa, hauria heretat el tron, i a Cyngen el succeí Pasgen, doncs, el primogènit); i de santa Tudlwystl, filla de Brychan ap Gwyngwen ap Tewdr. Segons les cròniques, Brochwel esposà Arddyn Benasgel, filla del rei Pabo Post Prydain, i tingueren pel cap baix dos fills, el futur rei Cynan Garwyn i sant Tysilio, que fundà l'església de Meifod i donà nom a una illa de l'estret de Menai. Altres autors n'hi afegeixen diversos més: Mawn ap Brochfael (nat ca 551), Iago ap Brochfael (ca 554), Broniarth ap Brochfael i Deuddwr ap Brochfael, aquests dos morts en la batalla de Chester de vora el 613, i Mathew Hen ap Brochfael (El Vell).[2]

Referències

[modifica]
  1. Nash Lord, David. «Brochfael Ysgythrog, King of Powys». A: Early British Kingdoms (en anglès). 
  2. Blayney, Keith. «Brochfael (Brochwel) Yagythrog (of the Tusks)» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2015].


Precedit per:
Morgan ap Pasgen
Reis de Powys
a voltants del 550
Succeït per:
Cynan Garwyn