Vés al contingut

Bronze Pirinenc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Bronze Pirinenc (conegut també com a Bronze del Nord-Est) és una fàcies arqueològica que es va estendre per les províncies de Girona, Barcelona, Lleida i la meitat oriental de la d'Osca; així mateix també es va estendre pels departaments del Pirineus-Orientals i Aude.[1]

A partir de la Cultura del vas campaniforme (2750-2300 aC), van aparèixer dos estils regionals a Catalunya, sent un el Pirinenc i l'altre el Salomó (del que va derivar el Grup del Nord-Est). Aquests dos estils van conviure alhora a la provincia de Barcelona i sud de Lleida. A partir del 1650 aC l'estil ceràmic Pirinenc deixa pas a les tasses carenades, a les olles amb cordons llisos o digitats, així com a recipients amb apèndix de botó a la nansa.[2]

No es coneixen gaires assentaments: Lo Lladre (Llo), Collet de Brics (Ardèvol), Institut A. Pous (Manlleu), Roques del Sarró (Lleida), Cedre (Santa Coloma, Andorra).

Es va desenvolupar una avançada metalurgia en bronze: destrals planes,[3][4] agulles, punyals de reblons, puntes de fletxa, així com una diadema i dos braçalets en espirall trobats a la cova de Montanissell.[3] Possiblement moltes de les tècniques fetes servir van tenir un origen nord-italià en la cultura de Polada (2200-1600 aC).[5]

Dolmen de Molers
Dolmen de les Maioles
Recipient carenat amb decoració epicampaniforme, assentament de La Riba (Sant Just Desvern)

Es van utilitzar diversos formats funeraris:

  • fosses simples com a Mas d'en Boixos (Pacs),[6] Bosc del Quer (Sant Julià de Vilatorta),[7] Can Bonastre (Martorell).
  • reaprofitament de sitges, com Camp Cinzano (1950-1650 aC).
  • reaprofitament d'hipogeus: Carrer Paris (Cerdanyola del Vallès).
  • fosses-hipogeus (pou amb càmera lateral), per a ús col·lectiu: Mas d'en Boixos (Pacs), Bosc del Quer (Sant Julià de Vilatorta), Can Bonastre de Martorell.
  • cistes com Camp Cinzano (Vilafranca del Penedès),[8] o Vall de Miarnau (Llardecans).[9]
  • coves amb inhumacions col·lectives: Bòfia de Sant Jaume (Montmajor), Cova M del Cingle Blanc (Arbolí), Cova de la Pesseta (Torrelles de Foix), Galls Carboners (Mont-Ral),[10] Cova del Gegant (Sitges),[11] cova de Montanissell (Call de Nargó).[12]
  • paradolmens o coves-dòlmen com Tossal Gros (Torroella de Montgrí), Masia (Torrelles de Foix), Tafania (Ventalló), Balma dels Ossos (Sallent), Cova Verda (Sitges), etc.
  • dolmens (cambres pirinenques o cambres simples) amb túmul: Creu de la Llosa, Serrat d'en Jacques, Santes Masses (Solsona), Molers (Saldes), Castelltallat (Sant Mateu de Bages), Serra de Clarena (Castellfollit del Boix), Maioles (Rubió), etc.[13][14][15]

Pel que fa a les tradicions megalítiques del Bronze Pirinenc, cal incloure també el menhirs i cròmlec de Mas Baleta (La Jonquera).[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Maya, J. L.. Calcolítico y Edad del Bronce en Cataluña. En: AA.VV. Aragón/Litoral Mediterráneo. Intercambios culturales durante la Prehistoria. En Homenaje a Juan Maluquer de Motes. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 1992, p. 515-554. 
  2. ↑ BARCELÓ, JOAN A. «LA SEQÜÈNCIA CRONO-CULTURAL DE LA PREHISTÒRIA CATALANA. ANÀLISI ESTADÍSTICA DE LAS DATACIONS RADIOMÈTRIQUES DE L’INICI DE L’HOLOCÈ A L’EDAT DEL FERRO». CYPSELA, 17, 2008, pàg. 65-88.
  3. ↑ 3,0 3,1 Soriano, Ignacio; Amorós i Gurrera, Jordi «Moldes para puñales en la Península Ibérica durante la Edad del Bronce. El caso de Camp Cinzano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona)». Trabajos de Prehistoria, 71, 2, 30-12-2014, pàg. 368–385. DOI: 10.3989/tp.2014.12140.
  4. ↑ Martin De La Cruz, J. C. «Els grups del neolític final, calcolític i bronze antic. Els inicis de la metalúrgia». Cota Zero, 18, 2003, pàg. 76-105.
  5. ↑ Soriano, Ignacio; Escanilla, Nicolau «Can Mur (Barcelona). Crisoles con sistema de prensión y la metalurgia de la Edad del Bronce en el nordeste de la Península Ibérica». Trabajos de Prehistoria, 73, 1, 30-06-2016, pàg. 160–179. DOI: 10.3989/tp.2016.12169.
  6. ↑ Bouso, Mònica «ANÀLISI COMPARATIU DE DOS ASSENTAMENTS DEL BRONZE INICIAL A LA DEPRESSIÓ PRELITORAL CATALANA: CAN ROQUETA II (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL) I MAS D’EN BOIXOS-1 (PACS DEL PENEDÈS, ALT PENEDÈS)». CYPSELA, 15, 2004, pàg. 73-101.
  7. ↑ Carlús Martín, Xavier «L'Establiment calcolític de Bosc del Quer (Sant Julià de Vilatorta, Osona, Barcelona). Estudi de les principals estructures i de les ceràmiques d'estil campaniforme». Cypsela, 20, 2014-2016, pàg. 63-84.
  8. ↑ Soriano, Ignacio «El vaso geminado de Camp Cinzano (Vilafranca del Penedès, Barcelona) y las relaciones nordeste – levante – Valle del Ebro durante la Edad del Bronce». Revista d'Arqueologia de Ponent, 24, 2014, pàg. 9-25.
  9. ↑ Morán, Marta et al. «Una sepultura en cista en la Vall de Miarnau (Llardecans, Lérida)». Bolskan, 19, 2002, pàg. 37-51.
  10. ↑ Vergès, Josep Maria et al. «LA COVA DELS GALLS CARBONERS (MONT-RAL, ALT CAMP), UNA CAVITAT D’INHUMACIÓ COL·LECTIVA DURANT L’EDAT DEL BRONZE». Butlletí Arqueològic, V, 38-39, 2016-2017, pàg. 17-43.
  11. ↑ Daura, Joan; Sanz, Montserrat; Soriano, Ignacio; Pedro, Mireia; Rubio, Ángel; Oliva, Mònica; Francisco Gibaja, Juan; Queralt, Ignasi; Álvarez, Ramon; López-Cachero, F. Javier «Objetos de oro y epicampaniforme en la Cova del Gegant. Relaciones en la costa mediterránea de la Península Ibérica durante la Edad del Bronce». Trabajos de Prehistoria, 74, 1, 21-07-2017, pàg. 149. DOI: 10.3989/tp.2017.12188.
  12. ↑ López, Joan B. et al. «Cova de Montanissell (Sallent - Coll de Nargó, Alt Urgell). Operació: «Senyora de les muntanyes»». COTA ZERO, 20, 2005, pàg. 27-36.
  13. ↑ Cura Morera, Miguel «Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya I: Del neolític mitjà a l'edat de bronze». Cota Zero, 3, 1987, pàg. 76-83.
  14. ↑ Vilardell, Rosó «Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya II: L'edat de bronze». Cota Zero, 3, 1987, pàg. 84-91.
  15. ↑ Tarrús i Galter, Josep «Els constructors de megàlits a Catalunya : cistes i dòlmens entre els millennis V-III cal aC». Cota Zero, 18, 2003, pàg. 54-75.
  16. ↑ Tarrús i Galter, Josep «El megalitisme a Catalunya: una breu visió general». Catalan Historical Review, 14, 2021, pàg. 9–20. DOI: 10.2436/20.1000.01.173.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bronze_Pirinenc&oldid=33339349»