Brooke Francis
(2021) | |
Nom original | (en) Brooke Donoghue |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 6 gener 1995 (29 anys) Hamilton (Nova Zelanda) |
Formació | Universitat Massey - Màster en administració d'empreses (2019–2021) Universitat Massey - Bachelor of Management Studies (en) (2014–2019) Te Kauwhata College (en) (2006–2012) |
Alçada | 179 cm |
Activitat | |
Ocupació | remera |
Nacionalitat esportiva | Nova Zelanda |
Esport | rem |
Participà en | |
juliol 2021 | rem als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - doble scull femení (2a) |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Representa: Nova Zelanda | |||
Rem | |||
Jocs Olímpics | |||
Tokyo 2020 | Doble scull | ||
París 2024 | Doble scull | ||
Campionat del món de rem | |||
Sarasota 2017 | Doble scull | ||
Plòvdiv 2018 | Doble scull | ||
Ottensheim 2019 | Doble scull |
Brooke Francis (cognom de neixament Donoghue; Hamilton; nascuda el 6 de gener de 1995) és una remadora neozelandesa.[1] Ha guanyat dues vegades el campionat del món de doble scull al costat d'Olivia Loe, és l'actual campiona del món i va guanyar una medalla de plata en aquesta categoria als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 a Tòquio amb la companya de rem Hannah Osborne, i una medalla d'or als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 a París amb Lucy Spoors.
Biografia
[modifica]Donoghue va néixer a Hamilton el 1995, però va créixer a Te Kauwhata al Waikato.[2] Va rebre la seva educació secundària al Te Kauwhata College i va començar a rem el 2010 mentre estava a aquesta escola.[3]
Als campionats de rem de Nova Zelanda de febrer de 2017, va competir en tres classes d'embarcacions femenines i va guanyar dos títols nacionals. En l'scull individual, va guanyar el bronze, per darrer de McBride i Olivia Loe.[4] Va aconseguir títols nacionals en el doble scull amb Hannah Osborne i en el quàdruple scull.[5] Per a l'equip de rem de Nova Zelanda, va ser emparellada amb Loe per competir en el doble scull.[3] Van competir a les copes del món de rem a Polònia i Suïssa, i van guanyar l'or en ambdues curses.[6][7] Després van guanyar el Trofeu Stonor Challenge a la Henley Royal Regatta.[3] Al campionat del món de rem de 2017 a Sarasota, Florida, van continuar la seva carrera invicta i es van convertir en campions del món de doble scull femení.[8]
Als campionats de rem de Nova Zelanda de febrer de 2018, va competir en tres classes d'embarcacions i va guanyar dos títols nacionals. En l'scull individual i el doble escull amb Georgia Perry.[9] De nou es van unir amb Loe per a competicions internacionals, van competir a les Copes del Món de rem a Polònia i els Països Baixos, i van guanyar l'or en ambdues curses. Al campionat del món de rem de 2018 van ser derrotades per Milda Valčiukaitė i Ieva Adomavičiūtė de Lituània i van quedar en segona posició.[3][10]
Als campionats de rem de Nova Zelanda de febrer de 2019, va competir en quatre classes d'embarcacions i va guanyar medalles en les quatre. En la modalitat de vuit amb timoner, va guanyar el bronze. En l'scull individual, va quedar segona darrere d'Emma Twigg. Va treure medalles d'or en el doble i el quàdruple.[11] Una vegada més es van unir amb Loe per a competicions internacionals, van guanyar el campionat del món de rem de 2019 a Poznań, Polònia.[10] Després van competir a Henley i van guanyar el Trofeu Stonor Challenge.[3] Van recuperar el títol de campionat del món i es van classificar en aquesta modalitat per representar a Nova Zelanda per als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 a Tòquio,[3][10] on va aconseguir una medalla de plata amb Osborne i un temps de 6:44.82[12][13]
Va tornar a competir en el Jocs Olímpics d'estiu de 2024 a París en la categoria de doble scull amb Lucy Spoors on van obtenir la medalla d'or amb un temps de 6:49.49.[14]
Títols nacionals
[modifica]Abrics vermells: títols nacionals de Nova Zelanda[15] | |
---|---|
Scull individual | 2018, 2021 |
Doble scull | 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 |
Quàdruple scull | 2016, 2017, 2019 |
Referències
[modifica]- ↑ «Brooke Donoghue». International Rowing Federation. Arxivat de l'original el 14 January 2020. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «Youngster Brooke Donoghue excited by what lies ahead after NZ team naming». Stuff, 04-03-2016 [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Brooke Donoghue». Rowing New Zealand. [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ «Results: NZ Rowing Champs [2017 W1x]». Row IT. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ «Results: NZ Rowing Champs [2017]». Row IT. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ «(W2x) Women's Double Sculls – Final». International Rowing Federation. Arxivat de l'original el 8 January 2020. [Consulta: 23 setembre 2017].
- ↑ «(W2x) Women's Double Sculls – Final». International Rowing Federation. Arxivat de l'original el 11 August 2020. [Consulta: 23 setembre 2017].
- ↑ «(W2x) Women's Double Sculls – Final». International Rowing Federation. Arxivat de l'original el 14 August 2020. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «Results: NZ Rowing Champs [2018]». Row IT. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Brooke Donoghue». World Rowing Federation. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ «Results: NZ Rowing Champs [2019]». Row IT. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ «Qualification System – Games of the XXXII Olympiad – Rowing» ( PDF) (en anglès). World Rowing Federation, 2021. [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ «Rowing - Heat 2 Results» ( PDF) (en anglès). World Rowing Federation, 2021. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ «Rowing - Men's Double Sculls Results» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 24 July 2021. [Consulta: 23 juliol 2021].
- ↑ «Petone rowers' national success includes rare Red Coat for young cox». Hutt News, 29-02-2016.