Brugmansia candida
Brugmansia × candida | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Solanales |
Família | Solanaceae |
Gènere | Brugmansia |
Espècie | Brugmansia × candida Pers., 1805 |
Brugmansia candida és una espècie de planta solanàcia. Està àmpliament distribuïda a Amèrica del Sud.
Descripció
[modifica]És un arbust o arbret de fins 3 m d'alt. Fulles grans i aspres. Flors grans i allargades, de color blanc amb forma de campana i pèndules.
Distribució i hàbitat
[modifica]Originària de l'Equador, Xile i el Perú. Habita entre els 200 i els 2.600 metres d'altitud.
Toxicitat
[modifica]Com en el cas de Datura, tot el seu gènere conté substàncies tòxiques, en concret alcaloides tropànics com l'escopolamina i la hiosciamina, entre d'altres. La seva ingestió pot resultar fatal,[1][2] i el simple contacte amb els ulls pot produir midriasi (dil·latació de les pupil·les) o anisocoria.[3]
Etimologia
[modifica]Brugmansia: nom genèric en honor del botànic Sebald Justinus Brugmans (1763–1819).
candida: epítet específic llatí que significa "molt blanca".[4]
Sinònims
[modifica]- Brugmansia × candida Pers.
- Brugmansia arborea (L.) Lagerh.
- Datura arborea Ruiz & Pav.
- Datura × candida (Pers.) Voigt
- Datura candida (Pers.) Saff.
- Datura candida (Pers.) Pasq.[5]
Referències
[modifica]- ↑ F. Löhrer & R. Kaiser: Biogene Suchtmittel: Neue Konsumgewohnheiten bei jungen Abhängigen?, en: Der Nervenarzt, Volume 70, 1999, p. 1029-1033.
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA) «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal, 10, 5, 2012, pàg. 2663. DOI: 10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ van der Donck, I.; Mulliez, E.; Blanckaert, J. «Angel's Trumpet (Brugmansia arborea) and mydriasis in a child - A case report». Bulletin de la Societe Belge d'Ophtalmologie, 292, 2004, pàg. 53–56. ISSN: 0081-0746.
- ↑ En Epítetos Botánicos
- ↑ Brugmansia candida en PlantList
Bibliografia
[modifica]- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (editors) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Breedlove, D.E. 1986. Flora de Chiapas. Listados Floríst. México 4: i–v, 1–246.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- D'Arcy, W. G. 1987. A trip to study the Solanaceae of Madagascar. Solanaceae Newslett. 2(5): 51–57.
- D'Arcy, W.G. 1987. Flora of Panama. Checklist and Index. Part 1: The introduction and checklist. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 17: v–xxx, 1–328.
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (editors) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
- Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los árboles nativos y cultivados en la república de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
- Nee, M. 1986. Solanaceae I. Fl. Veracruz 49: 1–191.
- Porter, D. M. 1983. Vascular plants of the Galapagos: Origins and dispersal. 33–54. In M. B. R. I. Bowman & A. E. Leviton Patt. Evol. Galapagos Org.. Pacific Division, AAAS, San Francisco.
- Schatz, G. E., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N. Ravololomanana, Z.S. Rogers, C.M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.