Vés al contingut

Bruna boscana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBruna boscana
Pararge aegeria Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuSatyrini
GènerePararge
EspèciePararge aegeria Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Pararge albiplaga (Warnecke, 1942)
  • Pararge anticoexcessa (Lempke, 1935)
  • Pararge bilinea (Verity, 1953)
  • Pararge caeca (Lempke, 1935)
  • Pararge cockaynei (Goodson, 1951)
  • Pararge conjuncta (Schnaider, 1950)
  • Pararge dilutior (Schultz, 1908)
  • Pararge drumensis (Thompson, 1952)
  • Pararge elongata (Lempke, 1957)
  • Pararge evanescens (Agenjo, 1934)
  • Pararge fuscelegantia (Verity, 1953)
  • Pararge hormuzaki (Miller, 1932)
  • Pararge infrabrunnea (Lempke, 1957)
  • Pararge latefasciata (Lempke, 1957)
  • Pararge lineolata (Verity, 1953)
  • Pararge marginata (Gussich, 1917)
  • Pararge minima (Pionneau, 1930)
  • Pararge monicae (Harrison, 1949)
  • Pararge omnicaeca (Lempke, 1957)
  • Pararge parvocellata (Lempke, 1957)
  • Pararge postcaeca (Lempke, 1957)
  • Pararge posticoexcessa (Lempke, 1935)
  • Pararge postreducta (Lempke, 1957)
  • Pararge punctata (Gussich, 1917)
  • Pararge reducta (Lempke, 1957)
  • Pararge rozsae (Bezsilla, 1943)
  • Pararge synexergica (Verity, 1953)
  • Pararge venata (Lempke, 1957)
  • Pararge vernafusca (Verity, 1953)[1]

La bruna boscana (Pararge aegeria)[2] és una lepidòpter ropalòcer de la família dels nimfàlids.[3]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Està àmpliament distribuïda pel continent europeu, fins a la Transcaucàsia i Síria, incloses nombroses illes del Mediterrani (també present a les Illes Balears) i les illes Britàniques.[3] És freqüent en llocs humits com boscos de ribera o zones de regadius, on creixin les plantes nutrícies adients per l'eruga, gramínies com l'agram (Cynodon dactylon), Holcus lanatus, agram prim (Elytrigia repens), entre d'altres. L'alimentació de l'eruga a base de "males herbes" ha fet que el nombre d'exemplars d'aquesta espècie baixi en algunes zones per l'acció humana en contra d'aquestes plantes. Tot i així es tracta d'una espècie prou comuna en hàbitats humits i fins i tot abundant en algunes zones.

Descripció

[modifica]

Adult

[modifica]

Als Països Catalans habita la subespècie aegeria, pròpia d'Europa meridional (excloent la regió balcànica). Envergadura alar entre 40 i 50 mm aproximadament. Anvers marró amb taques taronges exceptuant la zona basal. Ocel a l'àpex de les ales anterioris i tres més al submarge de les ales posteriors. Revers amb formes marrons imitant una fulla seca. Sense dimorfisme sexual destacable. L'altra subespècie, Pararge aegeria tircis, habita l'Europa central i septentrional, i també Turquia i els Balcans. L'imago presenta les mateixes formes però amb tonalitats més clares fins a arribar a taques color crema en comptes de taronges.

Eruga

[modifica]

L'eruga arriba als 27 mm. Cos verd grogós amb una ratlla verd fosca mig-dorsal i línies clares a cada costat; dues petites cues amb dos punts blancs; cap verd blavós.

Període de vol

[modifica]

Segons l'altitud i la temperatura, dues o tres generacions a l'any. En zones amb climes benèvols es poden observar els primers exemplars a partir de finals de febrer fins ben entrat l'octubre.[3]

Comportament

[modifica]

Mostra un curiós comportament alimentari, ja que no acostuma a libar nèctar, sinó que se sent atreta per fruits o per les sals minerals del terra o dels excrements. Mascles amb tendències territorials. Es tracta d'una mala voladora, cosa que compensa oferint una bona cripsi: la seva coloració fosca amb tonalitats càlides imita el joc de llums i ombres del bosc. Hibernació com a larva o pupa.

Referències

[modifica]
  1. «Pararge aegeria» (en castellà). Catalogue of Life. Arxivat de l'original el 2014-02-03. [Consulta: 29 gener 2014].
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 26 gener 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  • D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. ISBN 84-282-0798-4. (castellà)
  • Wolfgang Dierl, 1982. Pequeña Guía de las Mariposas. (castellà)

Enllaços externs

[modifica]