Bubi

Bubi

Bube, bohobé
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	51.000 (2011)
Parlants nadius	20.000
Autòcton de	Bioko
Estat	Guinea Equatorial, Gabon
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües mbam-bubi-jarawà
Codis
ISO 639-2	bvb
ISO 639-3	bvb
Glottolog	bube1242
Ethnologue	bvb
IETF	bvb
Endangered languages	544

Bubi, bube, Bohobé, o Bube–Benga (Bobe, Bubi) és una llengua bantu o bantoide parlada pels bubis, un poble bantu nadiu, i antigament poble principal, de l'illa de Bioko, a Guinea Equatorial. La llengua fou portada a Bioko des del continent fa uns 3.000 anys quan els bubis arribaren a l'illa.

Té al voltant de 50.000 parlants amb tres variants: Nord, Sud i Centre-Est. Es caracteritza pel caràcter tonal i la divergència de les paraules pel gènere. L'idioma també és parlat per nadius bubi de Gabon i Camerun.

La llengua bubi es divideix en sis dialectes diferents que varien a les regions nord i sud de l'illa de Bioko. Per exemple, al nord la gent parla Rebola i les seves variants: Basile, Banapa i Basupa. Tanmateix al nord-est es parla Bakake.

El bubi també es parla en una àrea petita al continent propera a l'illa, on els parlants estan canviant al wumboko. Han estat reportats com a "Bube", "Bubia", o "Wovea" (vegeu Wovea).

El primer llibre de text de bubi a anglès fou escrit en 1875 per William Barleycorn, un missioner metodista primitiu de l'era d'ascendència Igbo i fernandino, mentre predicava a la vila bubi de Basupu. S'ha publicat un diccionari oficial de la llengua i una guia gramatical pel reconegut estudiós bubi Justo Bolekia Boleká.

Variants

El bubi presenta variacions dialectals, a continuació es presenta una comparació lèxica dels numerals de l'1 al 10:

GLOSSA	Bubi septentrional	Bubi nord-occidental	Bubi meridional
'1'	buule	buule	muule
'2'	eppa	eppa	memba
'3'	betta	betta	metta
'4'	yeele	yeele	myeeme
'5'	betto	betto	metto
'6'	ra'a 6	ra'a 6	metto na muule 5+1
'7'	ra'a la buule 6+1	ra'a la buule 6+1	metto na memba 5+2
'8'	yeele ketoppa 4x2	ra'a la eppa 6+2	metto na metta 5+3
'9'	yeele ketoppa la buule 4x2+1	baa buule ka yo 10-1	metto na myeene 5+4
'10'	yo	yo	myo

Bibliografia

• (anglès) Joseph Biddulph Fernandian: the Bubi Bantu language of Bioco/Fernando Po : some notes and commentary, Languages Information Centre, Pontypridd, Pays de Galles, 1988, 24 p. ISBN 9780948565380
• (castellà) Isidoro Abad (R. P.), Elementos de la gramática bubi, Ed. del Corazón de María, Madrid, 1928, 151 p.
• (castellà) Antonio Aymemi (R. P.), Diccionario español-bubi, Ed. del Corazón de María, Madrid, 1928, 342 p.
• (castellà) Justo Bolekia Boleká, Curso de lengua Bubi, Centro Cultural Hispano-Guineano, Malabo, 1991, 175 p. ISBN 84-7232-608-X
• (castellà) Justo Bolekia Boleka, Lingüística bantú a través del bubi, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanque, 2008, 191 p. ISBN 9788474814927
• (castellà) Joaquín Juanola, Primer paso á la lengua bubí [in Fernando Póo] : ó sea Ensayo á una gramática de este idioma; seguido de tres apéndices: sobre el lenguaje bubí de Concepción, sobre el de San Carlos, sobre unas cuantas notas de sintáxis, impr. de A. Pérez Dubrull, Madrid, 1890, 189 p.
• Théophile Obenga (dir.), « Enquête linguistique sur le bubi, langue bantu insulaire de Guinée équatoriale », in Les Peuples Bantu, migrations, expansion et identité culturelle : actes du colloque international, Libreville, 1-6 avril 1985, Éd. l'Harmattan ; Libreville : CICIBA, 1989, vol. 1, p. 76 et suiv.

Enllaços externs

• Curs de bubi en castellà