Buhuși
Tipus | poble de Romania | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Romania | ||||
Județ | Província de Bacău | ||||
Capital | Buhuși | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 14.152 (2021) (355,13 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 39,85 km² | ||||
Altitud | 235 m | ||||
Organització política | |||||
• Mayor of Buhuși (en) | Vasile Zaharia (2016–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Lloc web | primariabuhusi.ro |
Buhuși (pronunciat en romanès: [buˈhuʃʲ]; ídix: באהוש, Bohush) és una ciutat del comtat de Bacău, Romania, amb una població de 14.562 habitants (2011).[1]
Es va esmentar per primera vegada al segle xv quan va rebre el nom de "Bodești" i era propietat d'una important família de boiars anomenada "Buhuș".
La ciutat tenia la fàbrica tèxtil més gran del sud-est d’Europa. Però la fàbrica ha reduït dràsticament les seves capacitats després del 1989 i actualment dona feina a menys de 200 treballadors. El monestir de Runc (construït el 1457), situat a prop de Buhuși, és un dels famosos monestirs construïts per Esteve el Gran de Moldàvia a Moldàvia durant les guerres otomanes del segle XV.
Buhuși té cinc escoles primàries i una escola secundària, el Col·legi Tècnic Borcea. La ciutat administra dos pobles, Marginea i Runcu.
Comunitat jueva
[modifica]El rabí Yitzchok Friedman, fill del rabí Yisrael Friedman de Ruzhin, va fundar aquí la dinastia Bohush Hasidic a mitjan segle XIX. La dinastia es va traslladar a Tel-Aviv, Israel, el 1951.[2]
Residents il·lustres
[modifica]- Elisabeta Bostan, directora de cinema i guionista
- Dumitru Dan, geògraf, professor de geografia i globus terrestre
- Yisrael Friedman, rabí
- Mircea Grosaru, polític
- Marian Purică, jugador de futbol
- Mihail Roller, activista, historiador i propagandista comunista
- Moshe Sharoni, polític israelià
Galeria
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Rezultatele finale ale Recensământului din 2011: «Tab8. Populația stabilă după etnie – județe, municipii, orașe, comune», 01-07-2013. Arxivat de l'original el 2016-01-18.
- ↑ Friedman, Yisroel. The Golden Dynasty: Ruzhin, the royal house of Chassidus. Jerusalem: The Kest-Lebovits Jewish Heritage and Roots Library, 2nd English edition, 2000, p. 262.