Buixarda
Una buixarda o bucarda és una maceta amb les cabotes proveïdes de puntes piramidals, emprada pels picapedrers per a picar i polir la pedra.[1][2]
Hi ha proves del seu ús de la de l'època medieval ençà.[3]
Dimensions
[modifica]Segons una obra actual una buixarda té una cabota quadrada d'uns 5 cm de costat amb un cert nombre de puntes (anomenades “ puntes de diamant”, de forma piramidal de base quadrada): 16 puntes, 25, 36, 49 i a vegades més. Les obres antigues indiquen dimensions semblants.[4][5]
Acció de buixardar
[modifica]Buixardar és picar una superfície de pedra amb una buixarda, a fi de netejar-la o que quedi gravada. També es pot buixardar una superfície de formigó o de pedra artificial.[6] El resultat de buixardar és en femení "buixardada" (una pedra buixardada) i en masculí "buixardat" (un carreu buixardat, un mur buixardat). Ambdós adjectius s'usen sovint en descripcions d'obres arquitectòniques de pedra.
Estuc buixardat
[modifica]Un cas particular de buixardat de materials relativament tous és l'estuc buixardat. [7]
Buixardatge tradicional
[modifica]El buixardatge tradicional el feia un operari colpejant la pedra amb una o diverses buixardes.
Buixardatge mecànic
[modifica]El buixardatge mecànic imita el procediment manual. Un martell mecànic és responsable de l'acció repetida de colpejar, mentre que una buixarda desmuntable disposada a la punta fa la feina, gravant la pedra.
El buixardatge amb martell mecànic el pot fer un operari manualment o es pot efectuar mitjançant una màquina automàtica, semiautomàtica o robotitzada.
Textura de les superfícies buixardades
[modifica]Una superfície buixardada, plana o corbada, té una textura lleugerament granulada i d'aspecte regular. Les dimensions de les rugositats depenen del material de base i de l'efecte desitjat. El resultat estètic és molt particular i característic. La llum actua de manera diferent sobre superfícies llises que sobre superfícies rugoses.
- En superfícies que han de ser trepitjades la rugositat proporciona un acabat antilliscant.
- És habitual referir-se a la textura amb el terme "gra": gra d'un buixardat.[8]
Inconvenients de la buixarda
[modifica]Segons l'obra de referència el buixardat pot ser nefast per a la conservació de la pedra. La buixarda, suposadament, trenca la pedra i la deixa amb microfisures, I, per tant, deixa una superfície molt menys resistent als atacs dels elements.[9]
Rendiment d'un pedrapiquer en l'ús de la buixarda
[modifica]És difícil establir el rendiment d'un picapedrer a l'hora de buixardar. La velocitat de treball depèn de la duresa de la pedra i del grau d'acabat que hom vol aconseguir. Tanmateix hi ha autors que varen publicar algunes xifres per a treballs concrets.[10]
Moles de molí
[modifica]El sistema clàssic de moldre comportava l'ús de moles de pedra. Aquelles moles disposaven de ranures i de superfícies planes amb una certa rugositat. Per culpa del desgast (en els punts de la pedra que sobresortien) i per l'acumulació de farina humida en els clots, calia refer l'estat de les superfícies de treball de les moles. Calia "repicar les moles" amb certa freqüència, quan la mola "no menjava".[11][12][13]
- Una part del repicat d'una mola era el buixardat.
Vídeos
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Buixarda http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0022346
- ↑ http://www.xtec.cat/~jgirabal/materialsgeolo/einestradicionals.pdf
- ↑ La boucharde : un outil de la fin du Moyen Âge ? L'exemple de l'ancienne église abbatiale de Saint-Claude. Muriel Jenzer.Bulletin Monumental Année 1998 Volume 156 Numéro 4 pp. 341-353. http://www.persee.fr/doc/bulmo_0007-473x_1998_num_156_4_1834000
- ↑ Carl Nachtergal; Lucien Nachtergal Agenda du bâtiment. De Boeck Supérieur, 1988, p. 44–. ISBN 978-2-8041-1085-7.
- ↑ Nouveau manuel complet de la coupe des pierres: précédé des opérations graphiques nécessaires et suivi de quelques observations-pratiques et d'un vocabulaire, avec figures. Roret, 1845, p. 68–.
- ↑ Buixardar http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0155702
- ↑ Miquel Casals Casanova; Xavier Roca; Xavier Roca Ramon Construcció Industrial: Introducció I Conceptes Bàsics. Univ. Politèc. de Catalunya, 2003, p. 218–. ISBN 978-84-8301-681-7.
- ↑ Enric Bou; Ramon Pla Creació i crítica en la literatura catalana: intervencions de les comunicacions celebrades a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona els dies 5 al 15 de març de 1991. Edicions Universitat Barcelona, 1993, p. 61–. ISBN 978-84-475-0076-5.
- ↑ Yves-Marie Froidevaux. Techniques de l'architecture ancienne: construction et restauration. Editions Mardaga, 2001, p. 36–. ISBN 978-2-87009-774-8.
- ↑ L. C. Boistard. Recueil d'expériences et d'observations faites sur différens travaux exécutés pour la construction du pont de Nemours, ... du port militiare d'Anvers, et ... de Flessingue .... Merlin, 1822, p. 81–.
- ↑ Fites en el temps. Editorial Fonoll, 2008, p. 111–. ISBN 978-84-936052-9-2.
- ↑ Orti Gost, Pere. El miedo al Mediterráneo: La caridad popular valenciana y la redención de cautivos bajo poder musulmán 1323-1539. Editorial CSIC - CSIC Press, 2000, p. 335–. ISBN 978-84-00-07902-4.
- ↑ Pedro Labernia y Esteller. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana, 1840, p. 1035–.
- ↑ Outil du sculpteur sur pierre : la boucharde video https://www.youtube.com/watch?v=RAiWgOCjIoQ
- ↑ Bouchardage d'une pierre Isotech voir les autres phases https://www.youtube.com/watch?v=Ggu5W21Ar7E