Vés al contingut

Bull terrier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de raça de gos Bull terrier
Generalitats
País d'origenAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Característiques físques
Alçada21 in i 22 in Modifica el valor a Wikidata
Classificació i estàndard de la raça
Codi de Catàleg011 Modifica el valor a Wikidata (Federació Cinològica Internacional Modifica el valor a Wikidata)

El Bull terrier o Bull terrier anglès és una raça de gos de la família dels terriers originària d'Anglaterra.

Característiques

[modifica]

És un gos fort, musculós i de pèl curt. Els colors acceptats són el blanc (es permeten taques al cap únicament, en les altres parts del cos són penalitzades en una exposició canina). Els colors negre atigrat, vermell, marró i tricolor són acceptats. No es tenen en compte les marques de pigmentació a la pell, sempre que no involucrin pèl. Els colors blau i fetge són altament indesitjables.

L'estàndard del Bull Terrier Club d'Anglaterra, l'addicional més antic de la raça i originari d'aquesta, planteja que l'atigrat és el color desitjat, donada la importància que el color al moment d'incloure aquests primers exemplars, ja que van ajudar a corregir problemes de sordesa i refrescar el pool genètic de la raça, per tant aquesta recomanació encara es manté inclosa en l'estàndard de la raça.

Les característiques típiques són la forma ovalada del seu cap, que de perfil es corba cap avall des de la part superior del crani fins a l'extrem del musell. El front és pla d'orella a orella, de front el cap té la forma d'un ou. I els ulls són en forma triangular.

No existeixen límits de pes o alçada, però l'exemplar ha de donar una impressió de màxima solidesa en relació amb els seus trets distintius i sexe, però poden arribar als 35 kg. Existeix una varietat miniatura on sí que es penalitza superar certa alçada.

Temperament

[modifica]

Els Bull terrier són en general amigables, poques vegades agressius. La seva força física és comparable a la seva intel·ligència, i tant el seu cos com la seva ment s'han de mantenir actius. Necessiten temps per córrer i fer exercici. No són molt indicats per a principiants en la cria de gossos, ja que requereixen molt de temps per ser ensinistrats. Són gossos molt afectuosos i adoren la companyia, així que no és bona idea deixar-los sols durant molt de temps, ja que amb les seves potents mandíbules juntament amb l'estrès i la depressió que arriben a tenir en soledat poden portar-los a ocasionar molts danys a l'habitatge. És un excel·lent gos de companyia i d'atac.

Història

[modifica]
Bull terrier i Bull terrier miniatura.

L'encreuament de les races, ara extintes, Old English Bulldog i Old English White Terrier va donar lloc a una nova raça anomenada Bull and Terrier, a finals del segle xviii a la Gran Bretanya. També apareixen rastres genètics del Dàlmata, concretament en les pigues que solen aparèixer a la pell de la zona de l'estómac.

Cap al 1860 el Bull and Terrier es va dividir en dues branques, el Bull Terrier blanc pur i les varietats de color que van freqüentar les baralles de gossos (encara que no va ser el fi per al qual van ser creats, ja que es tracta d'un gos de companyia) fins que es van reconèixer finalment com a raça de gos legítima.

El Bull terrier es va criar per ser un gos d'exposició canina i companyia.

El pare de la raça va ser James Hinks nascut el 1829 a Irlanda, a la ciutat de Mullingar.

Salut

[modifica]

Els Bull Terriers normalment estan lliures de malalties genètiques. Solen viure de 10 a 12 anys, encara que en poden viure més. La gossa més vella de la qual es té coneixement és una australiana anomenada "Puppa Trout", que va viure fins als 25 anys.

El pèl és fàcil de mantenir, de manera que un raspallat freqüent pot tenir-lo en condicions gairebé perfectes. Necessiten fer bastant exercici, sense exercitar-se en excés en edat jove, ja que això pot provocar problemes musculars. A més, la raça és coneguda per ser molt golafre, per la qual cosa ha de dosificar-se el menjar i l'exercici. Són excel·lents gossos guardians i tenen l'oïda molt ben afinada. També poden patir comportaments obsessius compulsius com perseguir-se la cua fent voltes, automutilar-se, saltar, mossegar-se la cuixa, menjar els seus excrements i llepar-se la pota. A aquests gossos els agrada estar en companyia, generalment de nens. Els Bull Terriers albins poden patir sordesa.

Referències

[modifica]