Burgo

Burgo
Tipus	entitat singular de població
Localització
	42° 37′ 03″ N, 1° 09′ 14″ E / 42.6174°N,1.15402°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	la Guingueta d'Àneu
Població humana
Població	7 (2023)
Geografia
Altitud	1.295,8 m
Codi INE	25903000200
Codi IDESCAT	2590310002200

Burgo és un poble del terme municipal de La Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Unarre.

Està situat a l'esquerra del Riuet de Burgo, a la part més baixa de l'antic terme d'Unarre i una mica més enlairat respecte d'Escalarre, el poble més proper.

Fins al 1847 gaudí d'ajuntament propi, però, en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei, fou agregat a Unarre.

El poble de Burgo té l'església parroquial de Sant Joan. També tenia, tot i que en queden poques restes, la Torre de Burgo.

Etimologia

Joan Coromines explica el topònim Burgo^[1] a partir de l'arrel iberobasca burkhi (bedoll). El bedoll és, efectivament, una espècie vegetal molt abundosa en aquestes valls.

Geografia

El poble de Burgo

Les cases del poble^[2]

Casa Cinto
Casa Joan

Casa Masover
Casa Preso

Casa Pruan
La Rectoria

Casa Rosa
Casa Ton

Casa Llamota
Casa Ricard

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Burgo declara^[3] tan sols 2 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 15 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Burgo. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa i en el vessant d'una muntanya elevada. El clima és fred i ben ventilat, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 7 cases i l'església de Sant Joan Evangelista, servida per un rector natural de la vall, de provisió reial vuit mesos a l'any. Hi havia diverses fonts d'aigua molt forta. Les terres són fluixes, pedregoses i molt muntanyoses, amb muntanyes molt altes a l'est i al sud. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc i patates. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum, i hi havia caça de llebres i perdius, i hi havia pesca de truites exquisides. Comptava amb 10 veïns (caps de casa) i 60 ànimes (habitants).

Referències

↑ Coromines 1995.
↑ Montaña 2004.
↑ Mossèn Guillem Vitort; Pere Peressó i Joan Robert, cobridor. Iglésias 1981, p. 80.
↑ Madoz 1845.

Bibliografia

Barbal, Maria. «Burgo». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
Coromines, Joan. «Burg, Burgo». A: Onomasticon cataloniae. II Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-902-0.
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.

Enllaços externs

[1] Coromines 1995.

[2] Montaña 2004.

[3] Mossèn Guillem Vitort; Pere Peressó i Joan Robert, cobridor. Iglésias 1981, p. 80.

[4] Madoz 1845.

[1]

[2]

[3]

[4]