Buskerud
Tipus | comtat de Noruega | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Noruega | ||||
Capital | Drammen | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 283.148 (2019) (18,81 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | Østlandet | ||||
Superfície | 15.053,831165888 km² | ||||
Punt més alt | Folarskardnuten (en) (1.933 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1919 | ||||
Següent | Viken | ||||
Organització política | |||||
• County mayor of Buskerud (en) | Roger Ryberg (2015–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | NO-33 i NO-06 | ||||
Codi NUTS | NO032 | ||||
Lloc web | bfk.no |
Buskerud ( ? i escolteu-ne la pronunciació en noruec) és una regió tradicional, un antic comtat i un districte electoral de Noruega. El comtat va ser dissolt el 31 de desembre de 2019, quan va ser incorporat al nou comtat de Viken. Feia frontera amb els comtats d'Akershus, Oslo, Oppland, Sogn og Fjordane, Hordaland, Telemark i Vestfold, i s'estenia des del fiord d'Oslo i el fiord de Drammen al sud-est de l'altiplà de Hardangervidda. La capital n'era Drammen.[1]
El 2016 tenia 277.684 habitants (2016).[2] La seva superfície era de 14.919 km².
Etimologia
[modifica]El topònim del comtat prové del nom de l'antiga granja Buskerud (Buskerud Hovedgård, en nòrdic antic: Biskupsruð), situada a la riba oest del Drammenselva, al municipi de Modum. El primer element és el cas genitiu de Biskup ("bisbe": en referència al bisbe d'Oslo o d'Hamar). L'últim element és rud, que significa "netejar" o "granja". La granja de Buskerud és una de les més grans del comtat, i el nom original de la finca fou probablement Modum. En el moment de la Reforma (ca. 1536-1539), la finca va esdevenir propietat de la Corona, i des d'aleshores la granja llavors va servir com a residència dels oficials de justícia del rei fins al 1668.[3][4][5]
Geografia
[modifica]Buskerud s'estén des d'Hurum, a fiord d'Oslo, cap a les muntanyes de Hallingdal i Hardanger. El comtat es divideix convencionalment en els districtes tradicionals. Aquests són Hallingdal, Numedal, Ringerike, Midt-Buskerud, -que va ser originalment part de Vestfold-, i Vingulmark occidental.[6]
El districte de Hallingdal consisteix en els municipis de Flå, Nes, Gol, Hemsedal, Ål i Hol.[7] El districte de Numedal consisteix en els municipis de Flesberg, Rollag i Nore og Uvdal.[8] Ringerike consta de Hole i Ringerike.[9] Midt-Buskerud consisteix en Sigdal, Krødsherad i Modum. Vingulmark occidental consisteix en Hürrem i Røyken.[10][11]
La part occidental de Buskerud és un altiplà muntanyós amb valls boscoses i pastures cobertes d'herba. La seva part oriental conté una conca de terres baixes amb molts llacs i rierols. Els llacs principals són Tyrifjorden i Krøderen. Numedalslågen, el tercer riu més llarg de Noruega, comença a Hordaland, va a través de Buskerud a Vestfold on arriba al mar, mentre que el riu Begna escombra al llac Sperillen.
Història
[modifica]Buskerud fou separat d'Akershus el 1685, però l'àrea del comtat era més petita que l'actual. Aleshores constava dels municipis de Flå, Gol, Hemsedal, Hol, Hole, Krodsherad, Modum, Nedre Eiker, Nes, Ringerike, Sigdal, Øvre Eiker i Al. La resta de municipis van ser transferits d'Akershus el 1760. El nom oficial fou Buskerud fylke fins al 1919. El municipi de Skoger fou traslladat de Vestfold a Buskerud el 1964.[12]
Durant el segle xx, els reis de Noruega Olaf Haraldsson i Trygvason creixeren a Bønsnes, a Ringerike. Des del segle xvii s'extreia plata del municipi de Kongsberg, fins a cessar les mines el 1957. Aquest municipi tenia una important indústria d'armes, que actualment és substituïda per la indústria d'alta tecnologia.[13]
Escut d'armes
[modifica]L'escut d'armes de Buskerud és relativament modern. Se'ls hi va concedir l'abril del 1966. Mostra un os blau, color simbòlic a la zona. El fons platejat de l'escut d'armes representa la indústria de plata de Kongsberg.
Economia
[modifica]Actualment l'agricultura, la silvicultura i altres indústries relacionades són les principals activitats econòmiques del comtat; la gran potència hidroelèctrica es produeix al riu Begna i als seus afluents. Buskerud compta amb la quantitat més gran d'arbres a Noruega. L'ingrés substancial es deriva de les indústries d'alta tecnologia ubicades a Kongsberg. D'altres ingressos significatius provenen de les àrees de la cabina al nord de Buskerud.[14] [15]
Divisió administrativa
[modifica]El comtat de Buskerud està dividit en 21 municipis, dels quals el més poblat i capital del comtat és Drammen.
Rang | Nom | Habitants[16] | Àrea km² |
---|---|---|---|
1 | Drammen | 67.895 | 136 |
2 | Ringerike | 29.801 | 1.437 |
3 | Kongsberg | 27.013 | 761 |
4 | Lier | 25.731 | 283 |
5 | Nedre Eiker | 24.431 | 116 |
6 | Røyken | 21.492 | 112 |
7 | Øvre Eiker | 18.205 | 421 |
8 | Modum | 13.794 | 468 |
9 | Hurum | 9.413 | 156 |
10 | Hole | 6.767 | 135 |
11 | Ål | 4.711 | 1.083 |
12 | Gol | 4.578 | 517 |
13 | Hol | 4.497 | 1.669 |
14 | Sigdal | 3.512 | 813 |
15 | Nes | 3.422 | 776 |
16 | Flesberg | 2.699 | 542 |
17 | Nore og Uvdal | 2.548 | 2.281 |
18 | Hemsedal | 2.422 | 715 |
19 | Krødsherad | 2.275 | 341 |
20 | Rollag | 1.404 | 484 |
21 | Flå | 1.074 | 674 |
Total | Buskerud | 277.684 | 12.336 |
Referències
[modifica]- ↑ Geir Thorsnæs. «Buskerud». Store norske leksikon. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ «Població l'1 de gener de 2016. Tot el país, comtats i municipis» (en anglès). Oficina Central d'Estadístiques de Noruega. [Consulta: 26 novembre 2016].
- ↑ Einar Sørensen. «Buskerud gård på Modum». historieboka. Arxivat de l'original el 7 de març 2016. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Geir Thorsnæs. «Buskerud hovedgård». Store norske leksikon. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ «Buskerud, Modum herad». Matrikkelutkastet av 1950. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Geir Thorsnæs. «Hallingdal». Store norske leksikon. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ «Midt-Buskerud». regionraadet.no. Arxivat de l'original el de març 5, 2016. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Geir Thorsnæs. «Numedal». Store norske leksikon. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Svein Askheim. «Vingulmark». Store norske leksikon. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Per G. Norseng. «Vestfold – gammelt navn». Store norske leksikon. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Munch, Peter Andreas. Historisk-geographisk beskrivelse over kongeriget Norge (Noregsveldi) i middelalderen. W. Gram, 1849, p. 5–7.
- ↑ Geir Thorsnæs. «Ringerike, Hallingdal, Eiker og Buskeruds amt». Store norske leksikon. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Ingolf Jarle Rui. «Modum Blaafarveværk». Store norske leksikon. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Geir Thorsnæs. «Begna». Store norske leksikon. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Asbjørn Vinjar. «Randselva». Store norske leksikon. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Oficina Central d'Estadístiques de Noruega. «www.ssb.no», 01-01-2016.
Enllaços externs
[modifica]- Buskerud Fylkeskommune Arxivat 2008-01-16 a Wayback Machine.