Vés al contingut

Buzuluk

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la població. Vegeu-ne altres significats a «Buzuluk (riu)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaBuzuluk
Бузулук (ru) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Imatge
Tipusciutat/poble Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 52° 46′ N, 52° 16′ E / 52.77°N,52.27°E / 52.77; 52.27
EstatRússia
Óblastóblast d'Orenburg Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Buzuluksky District (en) Tradueix (1928–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població88.341 (2021) Modifica el valor a Wikidata (1.635,94 hab./km²)
Geografia
Superfície54 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud70 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1736 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal461040 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic35342 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO53712000001 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO53412000000 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webбузулук.рф Modifica el valor a Wikidata

Buzuluk - Бузулук (rus) - és una ciutat de l'óblast d'Orenburg, a Rússia.[1] Es troba al sud-oest dels contraforts dels Urals, i passen per la vila els rius Samara, Buzuluk i Domaixka. Es troba a 246 km al nord-oest d'Orenburg.[cal citació]

A uns 15 km de la vila hi ha el parc de Buzuluk, que abasta una extensió d'uns 1.000 km², declarat parc nacional el gener del 2008.[cal citació]

Història

[modifica]

El 1736 es construí a la confluència del Buzuluk i del Samara una fortalesa anomenada Buzulúkskaia, prop de la frontera meridional russa de l'època.[2] Poc després es traslladà a l'emplaçament actual, prop de la font del Domaixka. Durant la rebel·lió de Pugatxov la vila fou presa pels rebels. Buzuluk aconseguí l'estatus de ciutat ja el 1781, amb un estatus atorgat per Caterina la Gran.[3]

El desenvolupament de la ciutat es donà en obrir-se la línia ferroviària entre Samara i Orenburg el 1877. Fou connectada a causa de la importància de la regió quant a la producció de cereals. Es construïren a la ciutat una central elèctrica, escoles, biblioteques i altres serveis d'infraestructures. Des de finals del segle xix el 1926 la població de la vila pràcticament es duplicà.

Durant la Segona Guerra Mundial el primer batalló del camp txecoslovac, una unitat txecoslovaca, tenia la vila com a base a partir de febrer del 1942. En aquesta unitat lluitava del costat de l'Exèrcit Roig, un cop Txecoslovàquia fou ocupada pels alemanys. Al comandament de la unitat hi havia el coronel Ludvík Svoboda. Va prendre part en la batalla de Sokolovo, el març del 1943.[cal citació]

Demografia

[modifica]

Censos i estimacions de la població:

Evolució demogràfica
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
- - - - - 67.091 - - 85.800
 -

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
87.000
 87.100
 86.700
 87.286 87.200 aprox. 87.680 88.865 89.717-82.655 83.326
 84.671

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
85.896
 86.187
 86.103 - - - - - - -

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Referències

[modifica]
  1. ↑ Shishkov, Mikhail. «Cities & towns of Russia». Population statistics of Eastern Europe & former USSR. Tim Bespyatov. [Consulta: 19 desembre 2018].
  2. ↑ Энциклопедия Города России. Moscou: Большая Российская Энциклопедия, 2003, p. 60. ISBN 5-7107-7399-9. 
  3. ↑ Buzuluk a Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron, Терновская, станица (rus).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buzuluk
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Buzuluk&oldid=33197916»