Byrudita
Byrudita | |
---|---|
Imatge SEM de byrudita (Byr) i altres minerals | |
Fórmula química | (Be,◻)(V3+,Ti,Cr)₃O₆ |
Epònim | Byrud emerald mine (en) |
Localitat tipus | mines de maragda de Byrud, Minnesund, Eidsvoll, Akershus, Noruega |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 9,982(1) Å; b = 8,502(1) Å; c = 4,5480(6) Å |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial | pnma |
Color | negre |
Macles | en {210} |
Exfoliació | no observada |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 7 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negre |
Densitat | 4,35 g/cm3 (mesurada) |
Pleocroisme | no pleocroica |
Impureses comunes | Ti, Cr, Fe, Al |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2013-045 |
Any d'aprovació | 2013 |
Símbol | Byd |
Referències | [1] |
La byrudita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de les mines de maragda de Byrud, a Noruega, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La byrudita és un òxid de fórmula química (Be,◻)(V3+,Ti,Cr)₃O₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. És l'anàleg de vanadi de la verbierita, i és una espècie molt relacionada amb la kyzylkumita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oslo (Noruega) amb el número de catàleg: 43570.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a les mines de maragda de Byrud, situades al municipi d'Eidsvoll (Viken, Noruega). També ha estat descrita al dipòsit de níquel i coure de Pechenga, a l'óblast de Múrmansk (Rússia).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Byrudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2022].
- ↑ Kompanchenko, Alena A.; Voloshin, Anatoly V.; Balagansky, Victor V. «Vanadium Mineralization in the Kola Region, Fennoscandian Shield». Minerals, 8, 11, 11-2018, pàg. 474. DOI: https://doi.org/10.3390/min8110474 [Consulta: 22 juny 2022].