Vés al contingut

Byung-Chul Han

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaByung-Chul Han
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1959 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Seül (Corea del Sud) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAlemanya Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Corea
Universitat de Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Basilea
Karlsruhe
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKarlsruhe University of Arts and Design (en) Tradueix (2010–2012)
Universitat de les Arts de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Influències
Premis
Goodreads author: 970747
En aquest nom coreà, el cognom és Han.

Byung-Chul Han (Seül, 1959) és un filòsof i escriptor sud-coreà, establert a Alemanya, expert en estudis culturals i professor de la Universitat de les Arts de Berlín. Escriu en alemany i és considerat com un dels filòsofs més destacats del pensament contemporani per la seva crítica al capitalisme, la societat del treball, la tecnologia i la hipertransparència.[1][2]

Biografia

[modifica]

Byung-Chul Han va estudiar metal·lúrgia a Corea abans de traslladar-se a Alemanya amb 22 anys per a estudiar filosofia, literatura alemanya i teologia catòlica a Friburg de Brisgòvia. Va rebre el seu doctorat a Friburg amb una dissertació sobre Martin Heidegger el 1994.

L'any 2000, es va incorporar al Departament de Filosofia de la Universitat de Basilea, on va completar la seva habilitació. El 2010 es va traslladar a la Universitat Estatal d'Arts i Disseny de Karlsruhe, on va treballar com a professor de filosofia i teoria dels mitjans fins al 2012, centrat en l'estudi la filosofia dels segles XVIII, XIX i XX, ètica, filosofia social, fenomenologia, teoria cultural, estètica, religió, teoria de mitjans i filosofia intercultural. Des de 2012 va impartir estudis de filosofia i cultura a la Universitat de les Arts de Berlín, on ha dirigit el nou programa Studium Generale.[3]

El 2015 va rebre el Prix Bristol des Lumières.[4]  El 2016 va ser guardonat amb el Premi Estatal de Salzburg per a la Investigació Futura.[5] Han és un dels iniciadors de la Carta dels Drets Digitals Fonamentals de la Unió Europea , que es va publicar a finals de novembre de 2016.[6]

Pensament

[modifica]

Han és autor d'una trentena d'obres, de les quals les més recents són tractats sobre el que anomena la «societat del cansament» (Müdigkeitsgesellschaft), la «societat de la transparència» (Transparenzgesellschaft), i sobre el seu concepte neològic de shanzai, que busca identificar maneres de desconstrucció en les pràctiques contemporànies del capitalisme.

El treball de Han se centra en la «transparència» com a norma cultural creada per les forces del mercat neoliberal, fenomen que entén com l'impuls insaciable cap a la divulgació voluntària de detalls del propi jo que voreja l'obscenitat. Segons Han, els dictàmens de transparència imposen un sistema totalitari d'obertura a costa d'altres valors socials com la vergonya, el secretisme i la confiança.[7] Per a Han, si el segle XX ens va preparar per als problemes de la repressió, les patologies relacionades amb el pes dels deures, el segle XXI s'enfronta a la saturació de possibilitats, l'exigència constant d'optimitzar-se que ens duu a l'autoexplotació i el narcisisme exacerbat: la demanda omnipresent de rendiment és la condició a la qual ens ha dut el capitalisme neoliberal, que es manifesta en tots els àmbits de la vida.[8]

Vida personal

[modifica]

Han viu a Berlín. És catòlic.[9] D'acord amb la seva visió del món, és reticent a donar entrevistes de ràdio i televisió i no acostuma a donar detalls personals, ni tan sols la data de naixement, en públic.[10]

Bibliografia

[modifica]
  • Heideggers Herz. Zum Begriff der Stimmung bei Martin Heidegger. Wilhelm Fink, Paderborn, 1999. Edició espanyola: Caras de la muerte: investigaciones filosóficas sobre la muerte. Barcelona: Herder, 2020
  • Todesarten. Philosophische Untersuchungen zum Tod. Wilhelm Fink, Paderborn 1999, ISBN 3-7705-3282-1.
  • Martin Heidegger. UTB, Stuttgart 1999.
  • Tod und Alterität. Wilhelm Fink, Paderborn, 2002. Edició espanyola: Muerte y Alteridad. Barcelona, Herder, 2018, ISBN 3-7705-3660-6
  • Philosophie des Zen-Buddhismus. Reclam, Stuttgart, 2002. Edició espanyola: Filosofía del budismo Zen. Barcelona, Herder, 2015
  • Was ist Macht. Reclam, Stuttgart, 2005. ISBN 3-15-018356-1. Edició espanyola: Sobre el poder. Barcelona, Herder, 2016
  • Hiperkulturalität: Kultur und Globalisierung. Merve, Berlin, 2005. Edició espanyola: Hiperculturalidad. Barcelona, Herder, 2018, ISBN 3-88396-212-0.
  • Hegel und die Macht. Ein Versuch über die Freundlichkeit. Wilhelm Fink, Paderborn, 2005. ISBN 3-7705-4201-0.
  • Gute Unterhaltung. Eine Dekonstruktion der abendländischen Passionsgeschichte. Verlag Vorwerk 8, Berlin, 2007, ISBN 3-930916-84-3. Edició espanyola: Buen entretenimiento. Barcelona, Herder, 2018
  • Abwesen: Zur Kultur und Philosophie des Fernen Ostens. Merve, Berlin, 2007. ISBN 978-3-88396-235-1. Edició espanyola: "Ausencia. Acerca de la cultura y la filosofía del lejano oriente". Buenos Aires, Caja Negra Editora, 2019.
  • Duft der Zeit: Ein philosophischer Essay zur Kunst des Verweilens. Transkript, Bielefeld, 2009. Edició espanyola: El aroma del tiempo: un ensayo filosófico sobre el arte de demorarse. Barcelona, Herder, 2015
  • Müdigkeitsgesellschaft Matthes & Seitz, Berlin, 2010, ISBN 978-3-88221-616-5.
  • Shanzhai 山寨 - Dekonstruktion auf Chinesisch. Merve, Berlin, 2011, ISBN 978-3-88396-294-8. Edició espanyola: Shanzhai. El arte de la falsificación y la deconstrucción en China. Buenos Aires, Caja Negra Editora, 2016.
  • Topologie der Gewalt. Matthes & Seitz, Berlin, 2011, ISBN 978-3-88221-495-6. Edició espanyola: Topología de la violencia. Barcelona, Herder, 2016.
  • Transparenzgesellschaft. Matthes & Seitz, Berlin, 2012, ISBN 978-3-88221-595-3.
  • Agonie des Eros. Matthes & Seitz, Berlin, 2012, ISBN 978-3-88221-973-9. Edició espanyola: La agonía del Eros. Barcelona, Herder, 2014.
  • Bitte Augen schließen. Auf der Suche nach einer anderen Zeit. Matthes & Seitz, Berlin, 2013, ISBN 978-3-88221-064-4. Edició espanyola: Por favor, cierra los ojos. Barcelona, Herder, 2016
  • Digitale Rationalität und das Ende des kommunikativen Handelns. Matthes & Seitz, Berlin, 2013, ISBN 978-3-88221-066-8.
  • Im Shwarm. Ansichten des Digitalen. Matthes & Seitz, Berlin, 2013, ISBN 978-3-88221-037-8. Edició espanyola: En el enjambre. Barcelona, Herder, 2014.
  • Psychopolitik: Neoliberalismus und die neuen Machttechniken (Essayband). S. Fischer Verlag, Frankfurt, 2014, ISBN 978-3-10-002203-5. Edició espanyola: Psicopolítica. Barcelona, Herder, 2014.
  • Die Austreibung des Anderen. Gesellschaft, Wahrnehmung und Kommunikation heute. S. Fischer Verlag, 2016. ISBN 978-3-10-397212-2. Edició espanyola: La expulsión de lo distinto. Herder, 2017.
  • Close-Up in Unschärfe. Bericht über einige Glückserfahrungen. Merve, Berlin, 2016, ISBN 978-3-88396-387-7.
  • Lob der Erde. Eine Reise in den Garten. Ullstein, Berlin, 2018, ISBN 978-3-550-05038-1.
  • Vom Verschwinden der Rituale. Eine Topologie der Gegenwart. Ullstein, Berlin, 2019, ISBN 978-3-550-05071-8.
  • Kapitalismus und Todestrieb. Essays und Interviews. Matthes & Seitz, Berlin, 2019, ISBN 978-3-95757-830-3.
  • Palliativgesellschaft. Schmerz heute. Matthes & Seitz, Berlin, 2020, ISBN 978-3-95757-269-1.
  • Infokratie: Digitalisierung und die Krise der Demokratie. Matthes & Seitz, Berlin, 2021. ISBN 978-3-75180-526-1.
    • Edició catalana: Infocràcia: la digitalització i la crisi de la democràcia. Marta Hernández i Zahara Méndez (trad.). La Magrana, Barcelona, 2022.
  • Undinge: Umbrüche der Lebenswelt. Ullstein, Berlin, 2021, ISBN 978-3-550-20125-7.
    • Edició catalana: No-coses: canvis radicals del món en què vivim. Joan Ferrarons (trad.). La Magrana, Barcelona, 2022, ISBN 9788419013569.
  • Vita Contemplativa oder von der Untätigkeit. Ullstein, Berlin, 2022, ISBN 978-3-550-20213-1.
    • Edició catalana: Vida contemplativa: elogi de la inactivitat. Mar Alcabar (trad.). La Magrana, Barcelona, 2023, ISBN 9788419334343.
  • Die Krise der Narration. Matthes & Seitz, Berlin, 2023, ISBN 978-3-7518-0564-3.
  • Der Geist der Hoffnung: Wider die Gesellschaft der Angst. Eine philosophische Gegenposition zum derzeitigen Krisenmodus. Ullstein, Berlin, 2024, ISBN 978-3-550-20266-7.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sigüenza, Carmen. «El pànic pel virus és exagerat'». Vilaweb, 19-05-2020. [Consulta: 3 novembre 2021].
  2. ↑ «L'irradiador - El jardí de Byung-Chul Han». iCat, 02-03-2021. [Consulta: 3 novembre 2021].
  3. ↑ «Studium Generale» (en anglès). [Consulta: 19 desembre 2024].
  4. ↑ «Byung-Chul Han: "L'homme numérique a aboli l'autre"». L'Espress, 08-12-2015.
  5. ↑ «Salzburger Landespreis für Zukunftsforschung geht an Byung-Chul Han».
  6. ↑ «Firmants». [Consulta: 20 desembre 2024].
  7. ↑ «Klarheit schaffen». der Freitag, 07-06-2012. [Consulta: 9 juny 2012].
  8. ↑ Burdeus, Joan. «Byung-Chul Han: en defensa de l'odi al treball». Núvol, 08-02-2018. [Consulta: 3 novembre 2021].
  9. ↑ Han, Byung-Chul (12 April 2021). «The Tiredness Virus». The Nation. 
  10. ↑ «Play more and work less: A visit with Byung-Chul Han in Karlsruhe». Sign and Sight, 25-07-2011.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Byung-Chul_Han&oldid=34439513»