Càlam (escriptura)
El càlam és un instrument de canya (Arundo donax o bambú) tallada en punta que s'utilitza per a l'escriptura sobre argila, cera o, mullat en tinta, sobre papir, pergamí o paper.[1]
El seu ús comença el segle xx aC.[2] Va donar la forma característica a l'escriptura cuneïforme, de petits triangles, fruit de l'enfonsament del càlam en l'argila tendra. És probable que inicialment fos utilitzat com a instrument per decorar l'argila.
El càlam va ser utilitzat a Europa durant l'edat mitjana, fins al segle xii, quan va ser substituït per la ploma d'au, i es menciona per primer cop per Isidor de Sevilla el 625.[3]
Una falta d'ortografia o simplement d'escriptura s'anomena lapsus calami.[4]
Vegeu també
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.210. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Carvalho, David N. Forty Centuries of Ink (en anglès). Echo Library, 2007, p.159. ISBN 1406844136.
- ↑ Wong, Frederick. The Complete Calligrapher (en anglès). Courier Dover Publications, 1999, p.13. ISBN 048640711X.
- ↑ «lapsus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2017].
Enllaços externs
[modifica]- Realització i ús Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
- Càlam egipci Arxivat 2007-02-21 a Wayback Machine.
- Article de Linotípia Arxivat 2020-04-13 a Wayback Machine.