Cànoves (Sant Julià de Vilatorta)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Altitud | 624 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Julià de Vilatorta (Osona) | |||
| Localització | Ctra. BV-5201, km 3 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 23692 | |||
.jpeg)
Cànoves és una masia del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici civil, una masia orientada a ponent, amb torre de defensa separada de l'edificació i que es comunica a aquesta amb un pont penjat, per sota del qual s'accedeix a l'entrada principal formada per un gros portal dovellat. Annexionades a la torre hi ha àmplies galeries rodejades per un jardí i un parc amb columnates romàntiques.[1]
Adossada a la masia hi ha la capella advocada a la mare de Déu de Núria. També té una masoveria annexa i una gran era.[1] Al costat de restes medievals hi ha molts elements moderns que han convertit la casa gairebé en un palau.[1]
Els primers documents de Cànoves daten dels segles IX-X, quan el casal estava sota la potestat de Sant Llorenç de Centelles. El 1482 Galceran Canovas s'emancipà de Ramon de Centelles, senyor del casal de Bellpuig del terme del castell de Meda. A partir d'aquesta data la propietat prospera. El 1618 Felip III de Castella concedeix a Francesc Canovas el privilegi de noblesa. Tres anys abans el nucli papal havia atorgat permís per a celebrar culte a l'oratori del casal. A la segona meitat del segle xvii Canovas era una família poderosa i s'entroncà amb famílies de nom.[1]
Referències
[modifica]