Vés al contingut

Cándido Conde-Pumpido Tourón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cándido Conde Pumpido)
Plantilla:Infotaula personaCándido Conde-Pumpido Tourón
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
President del Tribunal Constitucional d'Espanya
11 gener 2023 –
← Pedro José González-Trevijano Sánchez
Magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya
14 març 2017 –
Fiscal General de l'Estat
27 abril 2004 – 30 desembre 2011
← Jesús Cardenal FernándezEduardo Torres-Dulce Lifante →
Magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya
1995 – 14 març 2017 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómagistrat, jutge, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTribunal Constitucional d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClara Martínez de Careaga Modifica el valor a Wikidata
FillsCándido Conde-Pumpido Varela Modifica el valor a Wikidata
PareCándido Conde-Pumpido Ferreiro Modifica el valor a Wikidata
Premis

Cándido Conde-Pumpido Tourón (La Corunya, 22 de setembre de 1949) és un jurista i jutge espanyol, des de 1995 magistrat del Tribunal Suprem i des de 2017 magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya. Fiscal general de l'Estat entre els anys 2004 i 2011, va ser membre del Consell d'Estat durant el mateix període.[1][2]

Biografia

[modifica]

És llicenciat en Dret (1971) i en Ciències Econòmiques i Empresarials (1976) per la Universitat de Santiago de Compostel·la. L'any 1973 va ingressar a la carrera judicial per oposició i va exercir de jutge de Primera Instància i Instrucció destinat als partits judicials de Puebla de Sanabria (1974-76) i O Carballiño (1976-81) a més d'exercir a Verín. Entre 1981 i 1985 va ser magistrat de l'Audiència Provincial de Sant Sebastià i president del Jurat Provincial d'Expropiació de Guipúscoa i fou president de l'Audiència Provincial de Segòvia entre 1985 i 1995.

Es va dedicar a la docència universitària com a professor de Dret civil a la Facultat de Dret de Sant Sebastià de la Universitat del País Basc (1981-86) i al Col·legi Universitari de Segòvia, centre adscrit a la Universitat Complutense de Madrid (1986-1998). També fou professor al Curs Superior de Direcció i Gestió de la Seguretat Pública de l'Institut Universitari Ortega y Gasset de Madrid i de diferents promocions del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil en cursos d'especialització en Policia Judicial del Centre d'Estudis Jurídics de l'Administració de Justícia.

El 1995 va obtenir la condició de magistrat del Tribunal Suprem adscrit a la Sala Segona. En el seu exercici com a magistrat destaca la seva oposició a la imputació de Felipe González pel cas GAL i per participar en les ponències dels casos Roldán i Marey, on fou condemnat l'exministre de l'Interior espanyol José Barrionuevo.[3]

El Govern d'Espanya presidit per José Luis Rodríguez Zapatero el va designar fiscal general de l'Estat, càrrec del qual va prendre possessió el 27 d'abril de 2004.[4][5] Arran del seu nomenament va passar a ser membre nat del Consell d'Estat des del 20 de maig del mateix any.[6] Va renovar la seva elecció com a fiscal general el 2008, responsabilitat de la qual va ser destituït el 17 de desembre de 2011.[7][8] Durant la seva etapa al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat va formar part de l'Associació Iberoamericana de Ministeris Públics com a vicepresident (2006-07) i com a president (2007-11) i va participar el 2009 a la constitució de la Xarxa de Fiscals Generals dels Tribunals Suprems de la Unió Europea, de la qual fou president.

Ha estat membre del consell de redacció de les revistes Ledico, Sentencias de las Audiencias Provinciales i Derecho Ambiental, col·laborador de la Revista Aranzadi Civil i conseller territorial de la Revista General de Derecho.

Fou investit professor honoris causa de l'Escola Nacional del Ministeri Públic de la República Dominicana (2007).

L'any 2017 va ser nomenat magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya per designació del Senat, responsabilitat de la qual va prendre possessió el 14 de març.[9][10]

El setembre del 2019 l'ABC va publicar una notícia on mencionava que Conde-Pumpido podria estar maniobrant dins el Tribunal Constitucional per poder anul·lar la sentència de l'1-0 des del Tribunal Constitucional. Hores després, el mateix TC va publicar un comunicat desmentint els fets.[11]

Publicacions

[modifica]
  • La reforma del Proceso Penal. Editorial Tecnos (Madrid, 1990).
  • El delito ecológico. Editorial Trotta (Madrid, 1992).
  • Manual del Jurado. Publicaciones Abella (Madrid, 1996).
  • Código Penal. Doctrina y Jurisprudencia. Editorial Trívium (Madrid, 1997).
  • Enjuiciamiento Criminal, Doctrina y Jurisprudencia. Editorial Trívium (Madrid, 1998).
  • Los Procesos Penales. Editorial Bosch (Barcelona, 2000).
  • La Ley de Responsabilidad Penal de los Menores. Doctrina y Jurisprudencia. Editorial Trívium (Madrid, 2001).
  • Tratado Práctico de los Procesos de Extranjería. Editorial Bosch (Barcelona, 2002).
  • Los Juicios Rápidos, el Procedimiento Abreviado y los Juicios de Faltas. Editorial Bosch (Barcelona, 2003).
  • Código Penal Comentado. Editorial Bosch (Barcelona, 2004).
  • Comentarios a la Ley de Enjuiciamiento Criminal y otras Leyes del Proceso Penal (Jurado, Extradición Pasiva, Habeas Corpus y Asistencia Jurídica Gratuita). Editorial Trívium (València, 2004).
  • Comentarios al Código Penal. Editorial Bosch (Barcelona, 2007).
  • Código Penal Comentado, tercera edición adaptada a la Ley Orgánica 5/2010, de 23 de junio. Editorial Bosch (Barcelona, 2012).

Distincions

[modifica]

Distincions honorífiques espanyoles

[modifica]

Distincions honorífiques estrangeres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Cándido Conde-Pumpido Tourón» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 31 març 2017].
  2. 2,0 2,1 «Currículum Cándido Conde-Pumpido Tourón, magistrat del Tribunal Suprem» (en castellà). Tribunal Constitucional, 01-01-2017. [Consulta: 31 març 2017].
  3. «La trayectoria de Conde-Pumpido y los otros tres magistrados propuestos para renovar el TC» (en castellà). Europa Press, 01-03-2017. [Consulta: 31 març 2017].
  4. «REAL DECRETO 756/2004, de 23 de abril, por el que se nombra Fiscal General del Estado a don Cándido Conde-Pumpido Tourón.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 100, 24-04-2004, pàg. 16.477.
  5. «La lucha contra el terrorismo y la violencia de género serán prioridad para el fiscal general» (en castellà). El País, 27-04-2004. [Consulta: 31 març 2017].
  6. «Article 8» (en castellà). Ley Orgánica 3/1980, de 22 de abril, del Consejo de Estado.. «Serán Consejeros natos de Estado: [···] c) El Fiscal General del Estado. [···]»
  7. «REAL DECRETO 750/2008, de 9 de mayo, por el que se nombra Fiscal General del Estado a don Cándido Conde-Pumpido Tourón.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 114, 10-05-2008, pàg. 23.070.
  8. «Real Decreto 1792/2011, de 16 de diciembre, por el que se dispone el cese de don Cándido Conde-Pumpido Tourón como Fiscal General del Estado.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 303, 17-12-2011, pàg. 138.560.
  9. «Real Decreto 262/2017, de 10 de marzo, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Cándido Conde-Pumpido Tourón.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 60, 11-03-2017, pàg. 18.131.
  10. «Jurament o promesa davant de Sa Majestat el Rei des nous magistrats del Tribunal Constitucional» (en castellà). Casa Real, 14-03-2017. [Consulta: 22 març 2017].
  11. «Pumpido maniobra en el Tribunal Constitucional para que se pueda anular en el futuro la sentencia del 1-O» (en castellà), 24-09-2019. [Consulta: 26 setembre 2019].
  12. «Real Decreto 490/2013, de 21 de junio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de San Raimundo de Peñafort a don Cándido Conde-Pumpido Tourón» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 150, 24-06-2013, pàg. 47.349.
  13. «Legión de Honor para Cándido Conde-Pumpido Tourón y Aurora Mejías Errasquin» (en castellà). Ambaixada de la República francesa a Espanya. [Consulta: 31 març 2017].

Enllaços externs

[modifica]