Vés al contingut

Pedro José González-Trevijano Sánchez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPedro José González-Trevijano Sánchez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1958 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President del Tribunal Constitucional d'Espanya
19 novembre 2021 – 9 gener 2023
← Juan José González Rivas – Cándido Conde-Pumpido Tourón →
Magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya
13 juny 2013 –
Rector de la Universitat Rey Juan Carlos
2000 – 2013
← Enrique Otero Huerta – Fernando Suárez Bilbao → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret, dret constitucional i tribunal constitucional Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójurista, jutge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMAPFRE (2023–)
Tribunal Constitucional d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata

Pedro José González-Trevijano Sánchez (Madrid, 1958) és un jurista i professor universitari espanyol, que exerceix de catedràtic de Dret constitucional a la Universitat Rey Juan Carlos i de magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya des de 2013.[1][2] Des del 19 de novembre de 2021 és, alhora, el president del Tribunal Constitucional espanyol.[3]

Biografia

[modifica]

Llicenciat i doctorat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, va ser sots-director del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (1998-2002) i rector de la Universitat Rey Juan Carlos entre els anys 2002 i 2013. És durant el seu mandat que van tenir lloc les titulacions polèmiques de màster de Cristina Cifuentes, Pablo Casado, actual president del PP i Carmen Montón, que va dimitir com a ministra de Sanitat del govern de Pedro Sánchez pel mateix tema.[4]

Com a catedràtic, ha publicat sobre matèries vinculades a la teoria de l'Estat, el Dret constitucional, la història constitucional espanyola i el dret comparat.

L'any 2013 va ser nomenat magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya a proposta del Govern espanyol, càrrec del qual va prendre possessió el dia 13 de juny.[5][6] Té vincles ideològics amb el Partit Popular,[4] és amic del rei Felip VI d'Espanya i ferm detractor del dret a decidir del poble basc i del sobiranisme català.[3]

Obres

[modifica]

És autor, entre d'altres, dels següents llibres:

  • La costumbre en Derecho Constitucional. Congreso Diputados, 1989
  • Libertad de circulación, residencia, entrada y salida en España. Editorial Civitas, 1991
  • La inviolabilidad del domicilio. Editorial Tecnos, 1991
  • La cuestión de confianza. Editorial McGraw, 1996
  • El Estado autonómico. Principios, organización y competencias. Editorial Universitas, 1998
  • El refrendo. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC), 1998
  • Constitución española. 20 años de bibliografía. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC), 1998
  • Curso de Derecho Constitucional español (tres tomos), bajo la dirección del Profesor Jorge de Esteban. Facultad derecho UCM, 1994
  • Normas de Derecho Constitucional. Editorial Tecnos, 1995
  • El Estado Autónonimo. Principios, organización y competencias (juntament amb Cayetano Nuñez Rivero). Editorial Universitas, 1998[7]
  • La experiencia constitucional (1978-2000), como codirector. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC), 2000
  • El Tribunal Constitucional. Editorial Aranzadi, 2000
  • Código de las Comunidades Autónomas. Editorial Aranzadi, 2000
  • La mirada del poder. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2004[8]
  • La España constitucional Editorial Tirant lo Blanch, 2006
  • Entre Güelfos y Gibelinos, crónica de un tiempo convulsionado. Editorial Trotta, 2007
  • El discurso que me gustaría escuchar. Editorial Trotta, 2009
  • Dragones de la política. Editorial Círculo de lectores, Galaxia Gutenberg, 2010[9]
  • Yo ciudadano. Editorial Trotta, 2010
  • Magnicidios de la Historia. Galaxia Gutenberg, 2012
  • El purgatorio de las ideas. Galaxia Gutenberg. 2016

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Pedro José González-Trevijano Sánchez» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 27 març 2017].
  2. ↑ «González-Trevijano, un rector en el tribunal» (en castellà). El País, 07-06-2013. [Consulta: 27 març 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 Casulleras Nualart, Josep. «González-Trevijano, nou president del TC: amic de Felipe VI i enemic del catalanisme». Vilaweb.cat, 19-11-2021. [Consulta: 21 novembre 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 «El rector dels màsters de Cifuentes, Montón i Casado ara és magistrat del TC». [Consulta: 16 setembre 2018].
  5. ↑ «Real Decreto 421/2013, de 12 de junio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Pedro José González-Trevijano Sánchez.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 141, 13-06-2013, pàg. 44.672.
  6. ↑ «Jura o promesa de los nuevos magistrados del Tribunal Constitucional» (en castellà). Casa Real, 13-06-2016. [Consulta: 22 març 2017].
  7. ↑ Díaz Nieva, José «Pedro González Trevijano/Cayetano Nuñez Rivero: El Estado Autónonimo. Principios, organización y competencias, Madrid: Editorial Universitas, S.A., 1998». Teoría y Realidad Constitucional, 3, 1999, pàg. 394-396. ISSN: 1139-5583.
  8. ↑ Alonso, Luis Enrique «Pedro González Trevijano. La mirada del poder (Madrid, Boletín Oficial del Estado / Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2004)». REIS. Revista Española de Investigaciones Sociológicas. CIS, 108, 2004, pàg. 257-260. ISSN: 0210-5233.
  9. ↑ Canal, Jordi «Pedro González-Trevijano: Dragones de la política». El Imparcial, 08-01-2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pedro_José_González-Trevijano_Sánchez&oldid=32864679»