Cècul
| Tipus | mythological Roman character (en)   |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Assassinat/da per | Enees |
| Família | |
| Mare | Preneste |
| Pare | Vulcà |
| Altres | |
| Part de | Indígets |
Segons la mitologia romana, Cècul (en llatí: Caeculus) fou un heroi fill de Vulcà i de Preneste.
Fou abandonat per la seua mare vora el fogar d'un temple, on el van trobar unes donzelles. Aquestes el portaren a la família de la mare, que l'adoptà sense saber-ne l'origen. De gran, va fundar una ciutat al Laci anomenada Preneste. Tenia el poder de passar a través del foc sense cremar-se.[1]
Una mica diferent és el relat que dona Servi de la seva història, que diu que a la regió de Preneste hi vivien dos germans pastors, els depidis (que representarien els lars i els penats). Tenien una germana que fou prenyada per una espurna que havia saltat d'un foc davant el qual s'havia assegut, i que va donar a llum a un fill (Cècul), al qual va abandonar prop del temple de Júpiter. Unes noies que anaven a cercar aigua a una font que hi havia a la vora el van trobar al costat d'un foc encés, i el van portar als dos depidis, que el van criar. Li van posar Cècul de nom perquè quan el van trobar tenia els ulls irritats pel fum del foc i semblava cec (caecus, en llatí, significa 'cec').[1]
Aquest noi va créixer i es va dedicar al bandidatge juntament amb altres camarades, i de més gran, tots junts van fundar la ciutat de Preneste. Per la festa de la inauguració de la ciutat va convidar els veïns que hi havien acudit, a instal·lar-s'hi i per persuadir-los va demanar al seu pare Vulcà un prodigi. Aquest va enviar unes flames que van encerclar la multitud, i que es van apagar a una ordre de Cècul. Aquest miracle va suposar bona fortuna per la ciutat, perquè hi van anar molts habitants a establir-s'hi, contents de la protecció de Vulcà i del seu fill. La Gens Cecília es considerava descendent de Cècul.[1]
La llegenda d'aquest heroi recorda a la de Servi Tul·li en relació amb Roma, que va ser coronat amb un núvol de foc.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 93. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 46. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1