Cèl·lules HeLa
Les cèl·lules HeLa constitueixen un llinatge de cèl·lules epitelials humanes procedents d'un carcinoma cervical, i les primeres cèl·lules humanes de les quals s'establí una línia cel·lular estable.
Història
[modifica]El 1951 es practicà una operació quirúrgica a la pacient Henrietta Lacks (d'aquí el nom), una dona afroamericana de 31 anys, a la qual extragueren cèl·lules d'un carcinoma de l'úter amb la intenció d'avaluar-ne la malignitat. La pacient morí 8 mesos després a causa del tumor.[1] Les cèl·lules del tumor cervical càncer de Lacks es van prendre sense el coneixement ni el consentiment de la pacient, una pràctica habitual en aquell moment.[2]
El biòleg cel·lular George Otto Gey va trobar que es podrien mantenir vives[3] i va crear la línia cel·lular. Anteriorment, les cèl·lules humanes cultivades tan sols sobrevivien alguns dies i els científics passaven més temps a provar de mantenir vives les cèl·lules que ha menar recerques reals amb aquestes. Les cèl·lules del tumor de Lacks es comportaven diferentment. Com era costum, l'ajudant del laboratori de Gey, va etiquetar el cultiu com “HeLa”, les dues primeres lletres del nom i cognom del pacient, i aquest esdevingué el nom de la línia cel·lular.
Aquestes van ser les primeres cèl·lules humanes cultivades en un laboratori, naturalment "immortals", el que significa que no moren després d'un nombre determinat de divisions cel·lulars (és a dir, senescència cel·lular).[4] Aquestes cèl·lules es podrien utilitzar per a dur a terme una gran quantitat d'experiments mèdics al llarg d'un nombre molt elevat de divisions. Això va representar un gran avenç per a la recerca mèdica i biològica.[1]
El creixement estable de les HeLa va permetre a Jonas Salk, un cercador de l'hospital de la Universitat de Minnesota feu créixer amb succés el virus de la poliomielitis, per a crear un vaccí contra aquesta malaltia. El 1952, es disposava del vaccí contra la poliomielitis.[5] Per a provar el nou vaccí de Salk, les cèl·lules es van entrar en producció massiva a la primera fàbrica de producció de cèl·lules.
Ús
[modifica]El 1953, les cèl·lules HeLa van ser les primeres cèl·lules humanes que es reeixí a clonar[6] i la demanda de cèl·lules HeLa va créixer ràpidament en la indústria biomèdica naixent. D'ençà de les primeres rèpliques en massa de les cèl·lules, els científics les han estat utilitzant en diversos tipus de recerques, com en la recerca sobre malalties, cartografia de gens, efectes de substàncies tòxiques sobre els organismes i radiació en humans.[5] Addicionalment, les cèl·lules HeLa s'han utilitzat per a provar la sensibilitat humana als cosmètics i a molts altres productes.[1]
Aquelles cèl·lules són fàcils de cultivar i proliferaren tan fàcilment en cultivacions cel·lulars, que d'aleshores ençà començaren a ser utilitzades a gran escala en la recerca. És tan gran la cultivació de cèl·lules HeLa per part de laboratoris d'arreu del món, que la massa total de cèl·lules HeLa supera àmpliament la massa total que en el seu dia tingué el cos de Henrietta Lacks. Els científics han fet créixer prop de 50 milions de tones mètriques de cèl·lules HeLa, i hi ha gairebé 11.000 patents que impliquen aquestes cèl·lules.[7]
Contaminacions
[modifica]Les línies de cèl·lules HeLa també són notòries per llur invasió d'altres cultivacions cel·lulars en entorns de laboratori. Alguns estimen que les cèl·lules HeLa han contaminat entre el 10 i el 20% de totes les línies cel·lulars actualment en ús.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Batts DW «"Cancer cells killed Henrietta Lacks – then made her immortal"». The Virginian-Pilot., 1, 1977, pàg. 12-14.
- ↑ Clairborne, Ron and Wright IV, Sidney «"How One Woman's Cells Changed Medicine"». abc News, 2010.[1]
- ↑ Robin McKie «"Henrietta Lacks's cells were priceless, but her family can't afford a hospital"». The Guardian, 2010.[2]
- ↑ Faussadier, Xavier «"HeLa cells: Origin of this important cell line in life science researche"». Tebu-Bio blog, 2017.[3] Arxivat 2018-07-18 a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 Smith, Van «"Wonder Woman: The Life, Death, and Life After Death of Henrietta Lacks, Unwitting Heroine of Modern Medical Science"». Baltimore City Paper, 2004.[4]
- ↑ Puck, T.T.; Marcus, P.I. «"A rapid method for viable cell titration and clone production with Hela cells in tissue culture: The use of X-irradiated cells to supply conditioning factors"». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 41, 7, 1955, pàg. 432–437.[5]
- ↑ Margonelli, Lisa «"Eternal Life"». New York Times, 5 de Febrer 2010, 2010.[6]
- ↑ Lucey, B. P.; Nelson-Rees, W. A; Hutchins, G. M «"Henrietta Lacks, HeLa cells, and cell culture contamination"». Archives of Pathology & Laboratory Medicine., 133, 9, 2009, pàg. 1463–1467.[7]
Enllaços externs
[modifica]- Cellosaurus – Entrada per HeLa (anglès)