Vés al contingut

César Bianchi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCésar Bianchi

César Bianchi a 2019
Biografia
NaixementCésar Bianchi Cabrera
10 de novembre de 1977 (1977-11-10) (47 anys)
Rivera, Uruguay
NacionalitatUruguai Uruguai
FormacióUniversitat Catòlica de l'Uruguai
Activitat
OcupacióEscriptor, periodista, professor, presentador
Nom de plomaChecho Bianchi Modifica el valor a Wikidata
Signatura

Lloc webCésar Bianchi

X: Chechobianchi Instagram: chechobianchi Modifica el valor a Wikidata

César Bianchi (Rivera, 10 de novembre de 1977), és un escriptor, periodista, professor i presentador uruguaià.

Biografia

[modifica]

Va realitzar els seus estudis es llicenciar en comunicació a la Universitat Catòlica de l'Uruguai, i posteriorment va realitzar un màster en periodisme de la Universitat d'Alcalá d'Henares a Madrid i un altre de màster en Direcció de Comunicació Corporativa a l'Istituto EAE Business School. És professor de la Universitat ORT Uruguai des de 2008 a al 2016.

Va ser periodista del diari El País, el programa televisiu Sant i Senyal de Canal 4. En aquest últim programa va conduir al costat de Catalina Weiss, Gustaf van Perinostein Claudio Romanoff, Patricia Madrid, Alejanddro Amaral i Ignacio Álvarez.[1] Des de 2013 escriu entrevistes en l'espai Seré Curiós de Montevideo Porta.[2]

És autor dels llibres Mujeres Bonitas (Dones Boniques), una investigació sobre prostitució amb catorze entrevistas.[3] Al Peñarol, on explica la història del Club Atlético Peñarol.[4] El llibre va ser presentat per Julio María Sanguinetti i Juan Pedro Damiani al Museu del Palau Peñarol, al costat del periodista i informativista uruguaià Fernando Vilar i altres reconeguts seguidors del club.[5] En el llibre Muertos acá nomás (Morts aquí nomás), presenta una desena de casos d'homicidis uruguaians en els quals entrevista familiars de les víctimes, policia, jutges, entre d'altres.[6]

Premis

[modifica]

El 2007 distingit al certamen Amèrica Llatina organitzat pel PNUD.[7] El 2010 finalista el premi de la Fundació Gabriel García Márquez per al Nou Periodisme Iberoamericà per la crònica "El president improbable", un perfil en José Mujica, publicat a la revista mexicana Gatopardo .[8]

Llibres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Entrevista exclusiva a César Bianchi» (en castellà). Arxivat de l'original el 2014-10-31. [Consulta: 31 gener 2021].
  2. «Seré Curioso» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2021].
  3. «César Bianchi presentó su libro Mujeres bonitas» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2021].
  4. «“A lo Peñarol, la pasión nunca se pierde”». Arxivat de l'original el 2014-11-04. [Consulta: 2 gener 2021].
  5. «Figuras de la Tv en el relanzamiento del libro sobre Peñarol». Arxivat de l'original el 2014-11-04. [Consulta: 2 gener 2021].
  6. «"Muertos acá nomás": la crónica roja como literatura». Arxivat de l'original el 2014-10-31. [Consulta: 2 gener 2021].
  7. Aún tibios
  8. «El presidente improbable» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2021].