Vés al contingut

César Rendueles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCésar Rendueles
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) César Rendueles y Menéndez de Llano Modifica el valor a Wikidata
1975 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Girona (Espanya Franquista) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiCarlos Fernández Liria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSociologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, sociòleg, filòsof, traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsell Superior d'Investigacions Científiques (2021–)
Campus de Somosaguas, professor agregat (2013–2021)
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Participà en
26 març 2019Manifest de ciutadans i insubmisos que s'auto-inculpen a Madrid amb "els Jordis"
18 desembre 2014Mereixem un altre Madrid... i ho aconseguirem! Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGuillermo Rendueles Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3407697 Modifica el valor a Wikidata

César Rendueles (Girona, 1975) és un filòsof català.[1] Tot i que va néixer a Girona, va créixer a Gijón i viu a Madrid. És fill de l'assagista i psiquiatre Guillermo Rendueles.[2] Doctorat en filosofia, va ser professor associat a la Universitat Carlos III de Madrid i professor convidat a la Universitat Nacional de Colòmbia i actualment és professor del Departament de Teoria Sociològica de la Universitat Complutense de Madrid. Va ser membre fundador del col·lectiu d'intervenció cultural Ladinamo, que editava la revista homònima. Entre 2003 i 2012 va ser coordinador cultural i director de projectes del Círculo de Bellas Artes. Traductor en diverses editorials, ha publicat dos reculls d'obres de Karl Marx i s'ha encarregat de l'edició d'assajos clàssics d'autors com Walter Benjamin, Karl Polanyi o Jeremy Bentham. El 2011 va comissariar l'exposició Walter Benjamin. Constelaciones.[3]

El 2013 publicà Sociofobia: El cambio político en la era de la utopía digital,[4] on qüestiona, en primer lloc, el consens ideològic pel que fa a la capacitat de les tecnologies de la comunicació a induir dinàmiques socials positives. En segon lloc, fa una anàlisi de la societat capitalista com a sistema destructor dels lligams comunitaris i situa la ciutadania en el centre de la reivindicació política.[5]

El 2016 va col·laborar amb el llibre Cultura en tensió, de Raig Verd, amb altres autors com Nando Cruz, Lucía Lijtmaer, Marina Garcés, Ramon Faura i Joan Miquel Gual.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Entrevista digital con César Rendueles» (en castellà). El País, 13-11-2013.
  2. ↑ «La utopía de internet. Rendueles y la sociofobia como nuevo nihilismo | FronteraD» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2017].
  3. ↑ «César Rendueles» (en castellà). Capitán Swing. Arxivat de l'original el 26 de gener 2014. [Consulta: 27 desembre 2013].
  4. ↑ «César Rendueles aborda en 'Sociofobia' el espejismo digital». La Vanguardia. EFE, 26-09-2013. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2013 [Consulta: 27 desembre 2013].
  5. ↑ «César Rendueles: “Pensem en les tecnologies com la solució als problemes quan hauriem de pensar en l'horitzó polític que ens permeti afrontar-los”». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 14-10-2013. [Consulta: 27 desembre 2013].
  6. ↑ «Cultura en tensió | Núvol». www.nuvol.com. [Consulta: 19 novembre 2016].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: César Rendueles
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=César_Rendueles&oldid=34490488»