Cílix grec de peu baix
  | |
| Col·lecció | Col·lecció arqueològica de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer |
|---|---|
El cílix grec de peu baix és una obra que es conserva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú amb el número de registre 3.220. És una copa grega àtica amb dues nanses planes, de ceràmica de vernís negre dels segles V-IV aC. Va ser trobat al jaciment íber de Darró (Vilanova i la Geltrú), tipològicament és un Lamboglia 42A / Morel 4271 (Núm. inventari 3220 B.M.V.B).[1]
Aquest tipus apareix molt sovint en els poblats ibèrics entre l'any 450 aC i el 350 aC. S'identifica culturalment amb el moment àlgid del desenvolupament de la cultura ibèrica, que correspon al període de més força del comerç grec a la península Ibèrica.
Dins d'aquesta tipologia de cílix de peu baix, es poden diferenciar dos grups : I. El conegut com de classe «Delicada», amb cos de poc fondo, llavis extern recta, motllura interna, decorats amb figures roges. Finals del segle V aC. i el II. Similar a l'anterior, però amb el llavis exterior còncau i sense decoració interna. Només sol presentar un, o dos cercles concèntrics en vernís blanc. Principis del segle iv aC.[2]
És similar als trobats a Hoya de Santa Ana (Albacete), Alorda Park (Calafell) i al tipus Sparkes 471 de l'Àgora d'Atenes.
Descripció
[modifica]Té la superfície llisa i un llavi còncau acabat en una motllura interior. El peu és curt i es presenta en dos esglaons. Aquesta copa està restaurada, i només se'n conserven originals la base i una quarta part del cos. És tota enversissada de color negre, llevat de la part interior de les nanses, la superfície de repòs i el cercle central sota el peu. Al centre de la base hi ha un punt negre rodejat d'un petit cercle del mateix color.
Objecte de luxe
[modifica]El cílix, o calze, és una de les peces més representatives de la vaixella grega de luxe. El tipus més refinats anaven decorats amb pintura roja i presentaven escenes mitològiques o de la vida quotidiana. S'emprava per a beure vi, que abans havia estat barrejat amb aigua, mel i altres substàncies dins d'un recipient més gran (kratera) i abocat en una gerra (oinochoe) amb el qual s'omplien les copes (kylikes). Entre els íbers, la seva possessió era considerada un element de prestigi i no era estrany que formés part de l'aixovar funerari del seu propietari.
Jaciment de Darró
[modifica]Aquest cílix fou trobat al poblat ibèric de Darró per Joan Bellmunt i Poblet el 1965, juntament amb una de les sepultures aparegudes entre les runes que el mar erosionava a la platja de Ribes Roges. Sepultura que es va numera com la no. 5 i que era un senzill clot amb una inhumació en mal estat i sense objectes a l'interior. Era dins el nivell ibèric, en el que es va trobar el cílix en estudi.[3]
Constitueix una de les peces més antigues trobades fins ara en aquest jaciment.
Referències
[modifica]- ↑ Trullen, Josep Maria. Guia de les col·leccions del Museu. Vilanova i la Geltrú: Organisme Autònom Biblioteca Museu V. Balaguer, 2001, p. 34. ISBN 84-931438-3-9.
- ↑ Picazo Gurina, Marina. La cerámica ática de Ullastret. Barcelona: Universidad de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria, 1977, p. 100, a 102. ISBN 84-500-0865-4.
- ↑ Bellmunt i Poblet, Joan «Dades inèdites del lloc d'Aderró: Ubicació de la necròpolis de la <<villae>> romana.». Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, Sisena època. Vilanova i la Geltrú,, 1983-85, pàg. 9, a 18.