Còdex Azoyú
| Tipus | manuscrit  |
|---|---|
El Còdex Azoyú (o Còdex Rodríguez Ortega) és un còdex sobre paper amate del segle xvi.[1][2] Conté un registre historicocalendàric tributari del Regne de Tlalchinolan de Tlapa, Guerrero, en els segles XIV-XVI.[1] Fa referència als fets històrics ocorreguts a l'àrea coneguda com La Muntanya de Guerrero, situada a la part oriental de l'actual estat de Guerrero, que ha estat habitada per diferents grups ètnics com ara: mixteques, nahues i me'phaa.[2]
Les imatges recorden la tradició pictòrica nahua. Sembla que foren un o més tlacuils locals els qui hi van plasmar la història de la regió, ja que, per la seua estructura, només algú que conegués de primera mà els esdeveniments i particularitats de l'àrea podria crear aquesta representació.[2] Malgrat compartir similituds quant a l'estil i les convencions pictogràfiques, és en les representacions dels governants on es revelen les diferències entre tots dos documents. Per això, se suggereix que els qui van realitzar el Còdex Azoyú 1 eren tlapaneques, i els autors del segon manuscrit nahues.[3]
Contingut
[modifica]En el Còdex Azoyú 1, es pot observar la fundació del Regne de Tlapan-Tlachinollan al 1300 i la seua expansió fins a començament del segle xv, mentre que, al Còdex Azoyú 2, es troben registres del 1564.[3]
El Còdex Azoyú 1
[modifica]Consta de 38 fulls dividits temàticament en tres parts, i narra la successió de governants, genealogies i conquestes del Regne de Tlachinollan-Caltitlan entre els anys 1300 i 1564. També presenta figures i escenes que al·ludeixen a rituals amerindis.[1][2]
Part I
[modifica]Situada en la secció de l'anvers, s'hi inclou un registre calendàric amb representacions d'escenes i personatges.[1] Les seues 38 làmines mostren una estructura semblant entre si: a l'esquadra superior dreta, hi ha set quadrets amb glifs calendàrics d'estil nahua.[1] En cada quadret es registra un any, per tant en cada full hi ha set anys, la qual cosa en dona com a resultat un registre de 266.[1] L'altra part de la làmina presenta personatges amb noms, governants, guerrers, dones, invasors espanyols, sacrificis i topònims.[1]
Part II
[modifica]Se situa a l'extrem dret del revers del còdex; es compon de sis làmines amb glifs de llocs, personatges semblants als de la part I i representacions d'esdeveniments tardans.[1] També mostra genealogies, personatges amb el seu antropònim units a altres per línies; alguns d'ells apareixen amb objectes a les mans; i alguns tenen noms en espanyol.[1]
Part III
[modifica]Es troba al cantó esquerre del revers del paravent.[1] Té un estil més tardà comparat amb les parts I i II, i mostra alguns glifs de lloc, mollons i fites.[1]
Còdex Azoyú 2
[modifica]És un document paral·lel a l'Azoyú 1, perquè el Còdex Azoyú 2 en narra la part nahua.[4] Consta de 15 folis; la secció inicial, però, està incompleta i n'hi ha un que manca entre les làmines 9 i 12.[4] Està dividit en períodes de vuit anys, i relata la història dels governants de Tlapa-Tlachinollan, des del 1429 fins al 1564.[4] Registra els béns tributats pels pobles del senyoriu de Tlachinollan.[5]
Secció I
[modifica]Aquesta secció, de manera semblant a la de l'Azoyú 1, conté dades calendàriques i històriques, amb diferències en la grandària dels folis i les cronologies.[6]
Secció II
[modifica]Es troba a la banda del revers del paravent, i documenta el tribut que l'àrea de Tlapa-Tlachinollan pagà als mexiques durant 12 anys. En cada làmina es mostren quadrants amb les quantitats de tribut, en mantes de cotó, plaques, i pols d'or.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Códice Azoyú 1».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Jiménez García, Elizabeth «576. Imágenes rituales en el Códice Azoyú 1». 1999 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Olko, Justyna. Insignia of Rank in the Nahua World. From the Fifteenth to the Seventeenth Century (en anglés). Boulder, Colorado: University Press of Colorado, 2014. ISBN 978-1-60732-241-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «El INAH coedita facsimilar del Códice Azoyú 2 y pictografías coloniales de Guerrero» (en espanyol). Arxivat de l'original el 28 d'agost de 2021. [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Torres, Óscar. Los señores del oro: producción, circulación y consumo de oro entre los mexicas (en espanyol). Mèxic: Instituto Nacional de Antropología e Historia, Escuela Nacional de Conservación, Restauración y Museografía "Manuel del Castillo Negrete", 2018. ISBN 978-607-539-245-5.
- ↑ 6,0 6,1 «Códice de Azoyú 2, reprografía».