Vés al contingut

Cúmul del Fènix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicCúmul del Fènix
Tipuscúmul de galàxies Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióFènix Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra5.700.000.000 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,5952[1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial130.763 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)23h 44m 40.872s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-43° 18' 6.12''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

El Cúmul del Fènix (SPT-CL J2344-4243) és un cúmul de galàxies situat a la Constel·lació del Fènix. Té una amplada d'uns 7,3 milions d'anys llum, la qual cosa el converteix en un dels cúmuls de galàxies més massius.[4][5][6][7][8][9][10] Fou detectat per primera vegada per Rashid Sunyaev mitjançant l'Efecte Siuniàev-Zeldóvitx amb el Telescopi Pol Sud.[4][11]

A diferència d'altres cúmuls on les galàxies centrals són vermelles perquè estan formades per estrelles vermelles molt velles orbitant al voltant d'un forat negre, el nucli del cúmul del Fènix és de color blau brillant, la qual cosa indica que el gas es refreda ràpidament, generant les condicions necessàries per a la formació de noves estrelles.[12] Dins s'hi troba més matèria normal que el total de totes les galàxies del cúmul.[4]

La ràtio de formació estel·lar és de les més grans mai vistes en el centre d'un cúmul de galàxies. Les observacions de l'observatori de raigs X Chandra de la NASA mostra la creació de 740 noves estrelles per any. Això és significativament més que el cúmul de Perseu, on les estrelles es formen unes 20 vegades més lentament.[4]

El cúmul del Fènix produeix més raigs X que qualsevol altre cúmul massiu conegut. Les dades obtingudes suggereixen que el gas es refreda a la velocitat més gran mai observada. Al centre del sistema, hi ha un forat negre supermassiu que creix molt ràpidament. S'expandeix a una velocitat de 60 vegades la massa del nostre Sol cada any. La mida actual és d'un 20.000 milions de vegades la massa del Sol.[4]

Referències

[modifica]
  1. Sebastian Bocquet «SPT-GMOS: a Gemini/GMOS-South spectroscopic survey of galaxy clusters in the SPT-SZ survey». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 09-11-2016, pàg. 3. DOI: 10.3847/0067-0049/227/1/3.
  2. Sebastian Bocquet «Galaxy clusters discovered via the Sunyaev-Zel'dovich effect in the 2500-square-degree SPT-SZ survey». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 29-01-2015, pàg. 27. DOI: 10.1088/0067-0049/216/2/27.
  3. 3,0 3,1 Hervé Aussel «Planck 2013 results. XXIX. The Planck catalogue of Sunyaev-Zeldovich sources» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 29-10-2014, pàg. A29. DOI: 10.1051/0004-6361/201321523.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Chandra :: Photo Album :: Phoenix Cluster :: August 15, 2012», 19-09-2011.(anglès)
  5. «Dectectado el cúmulo de galaxias mas masivo y luminosoa hasta ahora identificado».(castellà)
  6. «Astrophile: Galactic busy-bee solves star conundrum - space - 15 August 2012».(anglès)
  7. «Most massive and luminous galaxy cluster identified - MIT News Office».(anglès)
  8. «Giant galaxy cluster sets record pace for creating stars | UChicago News».(anglès)
  9. Brown, Eryn. «Massive galaxy cluster spawns more than 700 stars a year».(anglès)
  10. «BBC News - Galaxy cluster's 'starburst' surprises astronomers».(anglès)
  11. SIMBAD, "SPT-CL J2344-4243", accessed 2012-08-16
  12. «Dectecten el cúmul de galàxies més massiu de l'univers fins ara identificat».

Enllaços externs

[modifica]