Cúria de la Governació

Cúria de la Governació

La Cúria de la Governació era, en el Regne de Mallorca la més alta magistratura judicial, en representació del poder reial.

Lloctinents, governadors i virreis

Des del moment immediatament posterior a la conquesta pel rei Jaume I, aquest va nomenar Bernat de Santa Eugènia, senyor de Torrella, com a lloctinent, amb el títol de gerentis locum domini regis in civitate er regno Maioricarum. La regulació del càrrec es va fer el 1298, en recuperar el regne Jaume II de Mallorca gràcies als tractats d'Agnani i Argelers. El lloctinent, en nom del rei, tenia facultat de nomenar i remoure tots els oficials reials de les Balears, tant civils com militars, El sistema va canviar amb la incorporació a la Corona d'Aragó, quan Pere el Cerimoniós nomenà el 1343 Arnau d'Erill com a governador de Mallorca. Al començament la durada del govern solia ser de tres anys prorrogables, però hi va haver etapes més llargues, com les d'Olf de Proxida i de Bernat Sagarriga. El sistema de lloctinència es va recuperar en temps de Joan II i a la documentació i trobam la titulació de lloctinent general al Regne de Mallorca i a les illes de Menorca i Eivissa. La denominació de virrei apareix, en circumstàncies extraordinàries, al final del segle xiv en la persona d'Hug d'Anglesola, però no s'usà de manera més generalitzada fin el segle xvi, sobretot des de l'organització de la Reial Audiència el 1571.

Singularitat dels lloctinents reials en el Regne de Mallorca

Des de l'inici el lloctinent reial a Mallorca va tenir unes singularitats respecte a altres països de la Corona d'Aragó. La magistratura va aparèixer amb un poder reforçat, com a àlter ego del rei i exercint la capacitat normativa. D'altra banda el representant reial a Mallorca era superior al de les altres illes, ja que sempre en els procediments apareix la fórmula de Regne de Mallorca et insularum eidem adjacentium. L'exercici del poder normatiu es va dur a terme sobretot en els segles XIV I XV, promulgant ordenances redactades per les institucions de la Universitat. En altres va exercir el poder executiu en relació a les disposicions reials. També era el màxim responsable en qüestions militars i en la defensa del regne.

La Cúria del lloctinent

La Cúria del lloctinent, governador o virrei, es va erigir en el tribunal superior de justícia del Regne de Mallorca fins a finals del segle xv. Actuava en grau de primera o segona apel·lació en els processos de les governacions e Menorca o Eivissa, en els procedents de les batlies de les viles mallorquines i de les cúries senyorials, així com en els duits a terme davant el batle de Mallorca o el veguer. També era el tribunal ordinari en processos entre cavallers, de falsificació de moneda, els actuats contra oficials reials o en els que tractaven delictes de lesa majestat. Amb la instauració del Consell d'Aragó per part de Ferran el Catòlic, aquest organisme va començar a actuar en processos iniciats a l'illa.

Composició de la Cúria

Estava formada pel lloctinent o governador, amb un assessor lletrat, que amb el temps va rebre el nom de regent de la Cancelleria. Aquest càrrec va arribar a posseir una gran rellevància, sobretot en qüestions de justícia, pel seu caràcter d'expert jurista. El regent i l'advocat fiscal i patrimonial entenien en la incoació i resolució de les causes criminals. L'escrivà de la Cúria participava en els actes de la institució. Un algutzir auxiliava la Cúria en les seves activitats. Tenia la seu al castell reial de l'Almudaina.

El fons documental de la Cúria

A l'escrivania de l'Almudaina es va conservar la documentació fins a la instauració de la Reial Audiència el 1571, quan els documents s'incorporaren als fons de la nova institució. Amb posterioritat la documentació va passar a l'Arxiu del Regne de Mallorca, on es troba en l'actualitat