Vés al contingut

C14 (grup d'Ucraïna)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióC14
Dades
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Ideologianacionalisme ucraïnès
neonazisme
ultranacionalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2009
Governança corporativa
Seu
Facebook: c14news X: c14news Instagram: c14_news Modifica el valor a Wikidata

C14 o S14, també conegut com Sich[1] (en ucraïnès: С14 (Січ)), és un grup nacionalista neonazi ucraïnès[2][3] fundat l'any 2010.[4] El 2018, va guanyar notorietat per la seva participació en atacs violents als camps de població romaní.[5][6][7] C14 va afirmar que només participa en l'eliminació dels campaments il·legals de població romaní mitjançant "arguments legítims convincents".[8]

Història

[modifica]

C14 es va fundar el 2010 com l'ala juvenil del partit polític ultranacionalista Svoboda.[1] Va ser un dels grups d'extrema dreta actius durant el moviment Euromaidan (novembre de 2013 – febrer de 2014).[1] I van estar involucrats en escaramusses amb els violents partidaris del govern coneguts com a Titushky.[1] El 2018, juntament amb el partit del Cos Nacional del Batalló Azov, C14 va ser reconegut per l'Oficina de Democràcia, Drets Humans i Treball del Departament d'Estat dels EUA com a grup d'odi nacionalista.[9][10] C14 comparteix els objectius neonazis del Batalló Azov i de l'Assemblea Social-Nacional.[10] OpenDemocracy va comentar que C14 combina un missatge patriòtic saludable genèric amb "indicacions més subtils que poden ser fàcilment desxifrades pels membres de la subcultura (com la data simbòlica del pogrom gitano en l'aniversari de Hitler o, de fet, el mateix fet del nom de l'organització).".[10][11]

El gener de 2018, C14 va contra protestar la manifestació anual en commemoració d'Anastasia Baburova i Stanislav Markelov, dos antifeixistes russos assassinats, cridant i atacant amb ous i boles de neu;[12] la manifestació ha estat un objectiu anual de l'extrema dreta.[11][13] El març de 2018, la capital d'Ucraïna Kíev i C14 van signar un acord que permetia a C14 establir una guàrdia municipal per patrullar els carrers de la ciutat.[14] El juny de 2018, Hromadske Radio va informar que el Ministeri de Joventut i Esports d'Ucraïna estava finançant C14 per promoure "projectes nacionals d'educació patriòtica", pels quals el grup va rebre gairebé 17.000 dòlars.[15] C14 també va atorgar fons a l'Assemblea Educativa i l'amagatall Holosiyiv vinculats a l'extrema dreta.[2] El 19 de novembre de 2018, C14 i altres organitzacions polítiques nacionalistes ucraïneses d'extrema dreta, entre elles el Congrés de Nacionalistes Ucraïnesos, l'Organització de Nacionalistes Ucraïnesos i Pravi Sèktor, van avalar la candidatura de Ruslan Koshulynskyi a les eleccions presidencials d'Ucraïna de 2019.[16] A les eleccions, Koshulynskyi va rebre l'1,6% dels vots.[17]

Imatge

[modifica]

Січ (tal com s'escriu en l'alfabet ucraïnès) s'assembla a Sich, el nom donat als centres administratius i militars dels cosacs als segles XVI-XVIII.[1] Els experts Terrorism Research & Analysis Consortium han informat que el número 14 del nom del grup s'ha vist com una referència a l'eslògan Fourteen Words encunyat per David Lane,[18] un supremacista blanc nord-amerià.[1][4][14] L'acadèmic Anton Shekhovtsov ha definit l'organització com un "moviment ne⁣nai ".[19] El líder de C14 Yevhen Karas, uk, s'ha defensat repetidament dels atacs titllant-lo de nazi.[1] Segons ell, els seus principals "enfrontaments" van ser amb "grups ètnics no ucraïnesos que controlaven les forces polítiques i econòmiques d'Ucraïna", a qui Karas va identificar com a russos i jueus.[1] Va afirmar: "No ens considerem una organització neonazi, som clarament nacionalistes ucraï⁣ess".[1] El 2018, l'antic membre Dmytro Riznychenko va dir a Radio Svoboda: "C14 són tots neonazis. És una definició força adequada."[18] El maig de 2018, el mitjà independent d'Ucraïna Hromadske va declarar: "La majoria de les accions de C14 sembla que van dirigides a Rússia, o els simpatitzants amb Rúsia".[1] El politòleg alemany Andreas Umland va dirCque S14 "podria qualificar-se de neonazi".[1] El juny de 2018, Radio Free Europe/Radio Liberty va informar que membres del grup havien expressat obertament opinions neonzis.[5]

El 2017, C14 va ser acusat per l'activista antiguerra[20][21] d'esquerres Stas Serhiyenko d'haver estat involucrat en el seu apunyalament.[14][22][23] L'endemà de l'atac, el líder del C14, Karas, va acusar Serhiyenko d'haver donat suport als disturbis prorussos del 2014 a Khàrkiv i l'annexió russa de Crimea el 2014, i va afirmar que l'atac estava "lluny del primer, però no l'últim, atac als bacils del terrorisme, amagats enmig dels pacífics carrers d'Ucraïna".[24] El juny de 2018, C14 va guanyar notorietat internacional després de les informacions que estava involucrat en atacs violents als camps de població romaní.[5][6] Després d'un d'aquests presumptes atacs el maig de 2018, la policia de Kíev va fer pública una declaració que no havia rebut queixes de gitanos per cops ni violència.[cal citació] C14 va respondre que només havien utilitzat "arguments legítims convincents" per eliminar els camps il·legals de població romaní.[cal citació]

L'agost de 2019, un tribunal ucraïnès va emetre una decisió a favor de C14 després d'un tuit de maig de 2018 de Hromadske, que apel·là,[25] es va referir al grup com a neonazi.[18] Després de la sentència,[18] va publicar que C14 eren "neonazis que no volen ser anomenats neonazis".[26] Sobre la resposta de Hromadske, Bellingcat va dir que "[el] tribunal va assenyalar que la informació que va circular Hromadske el maig de 2018 "perjudicava la reputació" de C14 i va ordenar a Hromadske que refutés la informació i pagués 3.500 UAH (136 dòlars) en despeses judicials a C14".[18] La sentència va ser criticada per grups de drets humans, periodistes i observadors nacionals i internacionals, i l'Oficina del Representant per a la Llibertat dels Mitjans de Comunicació de l'⁣Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa va expressar la seva preocupació perquè "va en contra de #mediafreedom i podria desanimar el treball periodístic" a Ucraïna.[18] Mitjans de comunicació internacionals com Haaretz,[27] Reuters,[28] i The Washington Post,[29] així com el Parlament britànic i organitzacions de drets humans com el Kharkiv Human Rights Protection Group, s'han referit a C14 com un grup neonazi.[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «A Fine Line: Defining Nationalism and Neo-Nazism in Ukraine». Hromadske.TV, 10-05-2018 [Consulta: 11 febrer 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 Cohen, Josh. «Ukraine's Got a Real Problem with Far-Right Violence (And No, RT Didn't Write This Headline)». Atlantic Council, 20-06-2018. [Consulta: 26 febrer 2022].
  3. ↑ «Yes, It's (Still) OK To Call Ukraine's C14 'Neo-Nazi'», 09-08-2019. [Consulta: 26 febrer 2022]. «The Kharkiv Human Rights Protection Group, in an article published the day after the ruling, points out that C14 is 'considered by most experts to be neo-Nazi.' The Group points out that a number of experts and observers of the far-right in Ukraine frequently have referred to C14 as 'neo-Nazi.' These experts and observers include Vyacheslav Likhachev, the author of a 2018 Freedom House report on the far-right in Ukraine, as well as academics Anton Shekhovtsov and Andreas Umland.»
  4. ↑ 4,0 4,1 «C14 aka Sich - Ukraine». Terrorism Research & Analysis Consortium. [Consulta: 11 febrer 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Miller, Christopher «Ukrainian Militia Behind Brutal Romany Attacks Getting State Funds». Radio Free Europe/Radio Liberty, 14-06-2018 [Consulta: 11 febrer 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Ukraine Roma camp attack leaves one dead». BBC News, 24-06-2018. [Consulta: 11 febrer 2019].
  7. ↑ «SBU opens case against C14 nationalists for detention of Brazilian mercenary – lawyer». Ukrainian Independent Information Agency, 18-06-2018 [Consulta: 11 febrer 2019].
  8. ↑ «На Лисій горі в Києві націоналісти розібрали і спалили табір ромів» (en ucraïnès). 112.ua, 22-04-2018. Arxivat de l'original el 16 de juny 2018. [Consulta: 4 març 2022].
  9. ↑ Gerasimova, Tanya «U.S. Considers C14 And National Corps Nationalist Hate Groups». Ukrainian News Agency, 14-03-2019 [Consulta: 27 febrer 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Engel, Valery. «Zelensky Struggles To Contain Ukraine's Neo-Nazi Problem». Centre for Analysis of the Radical Right, 30-11-2019. [Consulta: 27 febrer 2022]. See also its PDF link at Civic-Nation.
  11. ↑ 11,0 11,1 Gorbach, Denys. «Entrepreneurs of political violence: the varied interests and strategies of the far-right in Ukraine», 16-10-2018. [Consulta: 27 febrer 2022].
  12. ↑ Hreys, Yevheniya. «Члени С14 намагалися зірвати акцію пам'яті правозахисників Маркелова і Бабурової» (en ucraïnès), 19-01-2018. [Consulta: 27 febrer 2022].
  13. ↑ ; Petik, Oles«The rise of Azov», 15-02-2016. [Consulta: 27 febrer 2022].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Cohen, Josh «Commentary: Ukraine's neo-Nazi problem». Reuters, 20-03-2018 [Consulta: 11 febrer 2019].
  15. ↑ «Far-Right Group C14 Wins Funding From Ukrainian Government». Hromadske, 14-06-2018 [Consulta: 26 febrer 2022].
  16. ↑ «Націоналісти визначились з кандидатом у президенти» (en ucraïnès). Ukraïnska Pravda, 19-11-2018. [Consulta: 11 febrer 2019].
  17. ↑ Nelles, Mattia. «Zelenskiy wins first round but that's not the surprise». Atlantic Council, 04-04-2019. [Consulta: 27 febrer 2022].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 «Yes, It's (Still) OK To Call Ukraine's C14 'Neo-Nazi'», 09-08-2019. [Consulta: 26 febrer 2022].
  19. ↑ «From electoral success to revolutionary failure», 05-03-2014.[Enllaç no actiu]
  20. ↑ «Волонтер рассказал об одном из "левых" студентов, бросивших тортом в замминистра финансов» (en rus). Ukrainian Independent Information Agency, 31-08-2016 [Consulta: 11 febrer 2019].
  21. ↑ «Заява Платформа «Старт» про стипендії, наклеп та російський імперіалізм (заява)» (en ucraïnès). Sotsialnyy Rukh, 07-09-2016. [Consulta: 11 febrer 2019].
  22. ↑ «В Киеве напали на участника "акции с тортом" против отмены стипендий» (en rus), 23-04-2017. [Consulta: 11 febrer 2019].
  23. ↑ «Interview: Leading Ukrainian Human Rights Activist Volodymyr Chemerys», 05-02-2018. [Consulta: 27 febrer 2022].
  24. ↑ Karas, Yevhen. «Чергове сафарі на сепарів» (en ucraïnès), 21-04-2017. [Consulta: 11 febrer 2019].
  25. ↑ «Kyiv Court Rules In Favor of Far Right C14 Group in Case Against Hromadske». Hromadske, 06-08-2019 [Consulta: 26 febrer 2022]. Arxivat 26 de febrer 2022 a Wayback Machine.
  26. ↑ «The Neo-Nazis Who Don't Want to Be Called Neo-Nazis». Hromadske, 06-08-2019 [Consulta: 26 febrer 2022].
  27. ↑ Colborne, Michael «Ukraine's Far Right Is Growing Increasingly Violent – Why Aren't Local Jews Concerned?». Haaretz, 04-02-2019 [Consulta: 26 febrer 2022].
  28. ↑ Cohen, Josh «Commentary: How Trump can show he's tough on anti-Semitism». Reuters, 20-06-2017 [Consulta: 26 febrer 2022].
  29. ↑ Cohen, Joshua «Ukraine's ultra-right militias are challenging the government to a showdown». The Washington Post, 15-06-2017 [Consulta: 26 febrer 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=C14_(grup_d%27Ucraïna)&oldid=33907200»