Vés al contingut

CD del Taure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: CD Tauri)
Infotaula objecte astronòmicCD del Taure
Tipusestrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A5:IapHIwk:[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra73,5278 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,76 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.471 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi13,6003 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−94,822 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−13,646 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−29,3 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 17m 31.1529s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)20° 7' 54.6278''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

CD del Taure (CD Tauri) és un sistema estel·lar a la Taure que s'hi troba a 225 anys llum del sistema solar.[6] Està compost per les estrelles CD Tauri A (HD 34335 / HIP 24663 / BD+19 886), de magnitud aparent +6,77, i CD Tauri B (HD 34335B / BD+19 886B), de magnitud +9,88.[7][8]

CD del Taure A és, al mateix temps, un estel binari les components del qual són estels de tipus espectral F5 IV i F7 V (altres autors classifiquen ambdues estels com a F6 V).[9][6] La component principal, 4,29 vegades més lluminosa que el Sol, té una massa de 1,44 masses solars i un radi un 80% més gran que el radi solar —valor que suggereix que és una subgegant abandonant la seqüència principal—. El seu acompanyant, amb 1,37 masses solars i un radi un 58% major que el radi solar, té el 78% de la lluminositat de la seva companya. La velocitat de rotació projectada és de 28 i 26 km/s respectivament.[6] El parell constitueix una binària eclipsant el període orbital de la qual és de 3,4351 dies. L'eclipsi principal i el secundari són pràcticament iguals, amb una disminució de lluentor de 0,57 i 0,54 magnituds respectivament.[10]

CD del Taure B, visualment a 10 segons d'arc de CD del Taure A, és probablement una nana taronja de classe K2.[9] La seva massa equival a un 74% de la massa solar. Empra més de 11.000 anys a completar una òrbita al voltant de la binària eclipsant.[11] El sistema té una metal·licitat semblant a la solar ([Fe/H] = +0,08) i la seva edat s'estima en 3.200 milions d'anys.[6]

Referències

[modifica]
  1. «MK classifications of spectroscopic binaries». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 23-12-2008, pàg. 117–118. DOI: 10.1088/0067-0049/180/1/117.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. Martin Asplund «New constraints on the chemical evolution of the solar neighbourhood and Galactic disc(s)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-05-2011, pàg. A138. DOI: 10.1051/0004-6361/201016276.
  5. Dimitri Pourbaix «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 9-2004, pàg. 727–732. DOI: 10.1051/0004-6361:20041213.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Torres, G.; Andersen, J.; Giménez, A. «Accurate masses and radii of normal stars: modern results and applications». The Astronomy and Astrophysics Review, 18, 1-2, 2010. pp. 67-126.
  7. «V* CD Tau -- Eclipsing binary of Algol type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 gener 2021].
  8. «BD+19 886B -- Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 gener 2021].
  9. 9,0 9,1 Zasche, P.; Wolf, M.; Hartkopf, W. I.; Svoboda, P.; Uhlař, R.; Liakos, A.; Gazeas, K. «A Catalog of Visual Double and Multiple Stars With Eclipsing Components». The Astronomical Journal, 138, 2, 2009. pp. 664-679.
  10. Malkov, O. Yu.; Oblak, E.; Snegireva, E. A.; Torra, J. «A catalogue of eclipsing variables». Astronomy and Astrophysics, 446, 2, 2006. pp. 785-789.
  11. Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 925-938.