Contracte per diferències
Contracte per diferències (o "CFD" acrònim de l'expressió anglesa Contract For Difference) és un contracte pel qual un intermediari borsari (agència de valors) es compromet a abonar o carregar en el compte del seu client (comprador de CFDs) la diferència positiva o negativa del valor en borsa d'un conjunt d'accions entre la data de compra dels CFDs i la data de venciment normalment indeterminada, a canvi d'una comissió de corretatge, un dipòsit de garantia, i interessos sobre el valors de les accions, per exemple 0,25%, 10% i un interès (Euribor + 2%) anual sobre els valors de les accions.
Aquest tipus d'operacions permet jugar en borsa amb un capital substancialment inferior al que s'hauria d'emprar amb la compravenda d'accions, perquè el client o comprador de les CFDs no és propietari de les accions, és com si aquestes es llogaren però no es compren ni es venen estrictament.[1]
Els CFD no estan permesos en uns quants països, per exemple, als Estats Units.[2][3] Com la possessió d'un CFD no es considera possessió d'actius, a alguns països, per exemple, al Regne Unit, no cal pagar impostos sobre la seva compra o venda.[4]
Història
[modifica]Els CFD van ser creats a Anglaterra en els anys 1950 pels fons de cobertura per a obtenir accés a les transaccions comercials amb un palanquejament alt. Al principi els CFD eren accessibles només per a inversors institucionals. Avui estan disponibles també per als petits inversors.
Diferències entre els CFDs i altres derivats financers
[modifica]Característiques | Accions | Warrants | Futurs | CFDs |
---|---|---|---|---|
Transparència | Sí | No | Sí | No |
Mercat organitzat | Sí | Sí | Sí | No |
Apalancament | No | Sí | Sí | Si |
Cost de finançament | No | No | No | Si |
Pèrdua potencial limitada | Sí | No | No | No |
Stop garantit | No | No | No | Sí |
Posició curta | No | Sí | Sí | Sí |
Corretatge únic | No | Sí | Sí | Sí |
Cost de manteniment | Sí | Sí | Sí | No |
Sense custòdies | No | No | Sí | Sí |
Pagament de dividends | Sí | No | No | Sí |
Cost per abonament de dividends | Sí | No | No | Sí |
Cànon borsa/cambra | Sí | Sí | Sí | No |
Exemple bàsic
[modifica]L'inversor suposa que el preu de les accions de la companyia N pujarà. Les accions de la companyia valen 100$. L'inversor té 1.000$.
Variant 1 (directament): pot adquirir 10 accions (1000$/100$)
Variant 2 (CFD): el palanquejament del mediador d'1:10 li permet realitzar transaccions que superin 10 vegades el seu dipòsit, és a dir, disposa de $10.000 ($1.000 * 10), la qual cosa equival a 100 accions.
Si l'acció puja fins a 101$:En la variant 1 l'inversor obtindrà un benefici de 10$ (10 accions * 1$)
En la variant 2 l'inversor obtindrà un benefici de 100$ (100 accions * 1$)
Si les accions baixen fins a 99$:
En la variant 1 l'inversor perdrà 10$ (10 accions * 1$)
En la variant 2 l'inversor perdrà 100$ (100 accions * 1$)
Si les accions baixen fins a 90$:
En la variant 1 l'inversor perdrà 100$ dels seus 1.000$ i seguirà amb les transaccions.
En la variant 2 l'inversor perdrà tots els seus 1.000$. Si les accions cauen més enllà de 90$, l'inversor estarà en deute amb el mediador.
Referències
[modifica]- ↑ «🥇Los 10 Mejores【 Brokers De CFDs 】de 2022» (en castellà), 2020-04-04GMT+020010:04:19+02:00. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ «It's a gamble either way». smh.com.au. [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ «The Laws That Govern the Securities Industry». investor.gov. [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ «CFD brokers». comparebrokers.co. [Consulta: 14 març 2022].