Cos-B va ser la primera missió de l'Agència Espacial Europea destinada a estudiar les fonts de raigs gamma en un rang d'energies 2 keV - 5 GeV. La idea principal era equipar un satèl·lit artificial amb detectors de raigs gamma per a poder estudiar les fonts galàctiques i extragalàctiques de rajos gamma de la galàxia.[1]
La missió va ser proposta per la comunitat científica l'any 1960 i va ser finalment aprovada pel comitè ESRO en el 1969. Finalment el satèl·lit va ser llençat per la NASA el mes d'agost del 1975 i va ser completada a l'abril del 1982. La durada inicial de la missió era de 2 anys, però va acabar funcionant 6 anys i 8 mesos, incrementant així en un factor 25 les dades sobre les fonts gamma.[2]
Els resultats científics de la missió consisteixen en el catàleg de fonts de rajos gamma 2GC.[3] Aquest catàleg conté 25 fonts de radiació gamma de les 30 observacions que es van fer durant els primers 3 anys. Algunes de les fonts més importants que va estudiar Cos-B és el sistema binari Cygnus X-3,[4] que conté un púlsar i una font de rajos gamma, els púlsars del Cranc i Vela, pels quals es va compilar la seva corba de llum o l'espectre de Geminga.
Un altre resultat és la creació del primer mapa complet del disc de la nostra galàxia en el rang de 50 MeV a 5 GeV. Aquest mapa mostra el primer AGN (Active Galactic Nucleus) detectat: 3C 273.[5]
↑ Pietro Redondi, Giorgio Sironi, Pascuale Tucci, Guido Vegni (eds). The Scientific Legacy of Beppo Occhialini. Springer Science & Business Media, 2007, p. xxxi (NATO science for peace and security series: Environmental security). ISBN 9783540373544.
