Ca l'Illa (Poblenou)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial i recinte  | |||
| Arquitecte | Carles Martínez Sánchez | |||
| Construcció | 1930 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | art déco | |||
| Altitud | 6 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Besòs i el Maresme (Barcelonès) | |||
| Localització | Bolívia, 340-362, Puigcerdà, 132-148, Maresme, 125-145 i Marroc, 201-221 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 2000 | |||
| Id. IPAC | 42459 | |||
| Id. Barcelona | 3233 | |||
Ca l'Illa és una antiga fàbrica del Poblenou de Barcelona que ocupa l'illa sencera dels carrers Bolívia, Puigcerdà, Maresme i Marroc, amb la porta d'entrada al xamfrà dels dos primers. Està catalogada com a Bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]A principi del segle xx, la societat Vídua (i Fills) d'Antoni Illa, dedicada al blanqueig de teixits i aprestos, era instal·lada al carrer de Pujades, 140-142 cantonada amb el passatge de Masoliver (vegeu fàbrica Massó i Cia).[2][3] El 1930, el successor Vicenç Illa i Cerdà[4] va fer construir algunes naus i la xemeneia al carrer de Bolívia, en una zona gairebé sense urbanitzar al costat de la Riera d'Horta.[5] L'encarregat del projecte fou l'arquítecte Carles Martínez Sánchez, vinculat al GATCPAC, que a la dècada següent va fer-ne una ampliació, el que va donar lloc al conjunt actual.[5]
Es té notícia que durant la vaga de tramvies del 1951 els treballadors de Ca l'Illa van fer una barricada amb una llarga i pesada biga en mig del carrer de Pere IV.[5]
El 1973, la fàbrica es va incendiar i va haver de ser reformada diverses vegades al llarg de la década.[5] El 1993 es va liquidar l'empresa i des de llavors l'espai està ocupat per diferents activitats.[5]
Descripció
[modifica]Malgrat que es va construir en dues fases té un aspecte unitari. Les diferents naus ocupen els quatre costats de l'illa i en l'espai interior fan forma de «U» amb un braç més llarg que l'altre; el braç més llarg queda adossat de forma perpendicular a l'edificació del carrer Maresme i dos ponts uneixen aquesta estructura central amb les perimetrals. A l'interior queden dos patis.[5]
Les diferents estructures van des de la planta baixa i pis a planta baixa i tres pisos. Té un aspecte general molt massís i compacte. La decoració de les façanes entronca amb l'Art déco. Són d'obra vista i tenen un ritme regular marcat per grans finestres quadrangulars separades per pilastres amb capitell llis; aquestes pilastres estan formades per peces rectangulars que poden ser llises o amb punta de diamant. A l'interior, les estructures s'enriqueixen amb arcs de mig punt i cornises decoratives.[5]
Dins del recinte destaca la torre-campanari del rellotge que és de planta quadrada. Tres cares només tenen obertures a la part superior que són un conjunt de tres finestres, d'arc rebaixat les laterals i rectangular la central. La cara que dona a l'interior té la porta d'entrada i quatre nivells de finestres. Les cantonades estan emmarcades amb pilastres.[5]
Encara es conserva la xemeneia d'obra vista. Té una base quadrangular rematada per un fris i una cornisa. La xemeneia té forma troncocònica i acaba amb una motllura llisa.[6] Té repartides una sèrie d'anelles metàl·liques de forma regular.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Ca l'Illa». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1334.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 193.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 386.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Ca l'Illa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Ca l'Illa (Vicente Illa S.A), carrer Bolívia 340-362». Projecte de revisió del Catàleg Arquitectònic, 12-03-2007.
Enllaços externs
[modifica]
- «Ca l'Illa». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.