Ca l'Oliveres (la Cellera de Ter)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 159 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Cellera de Ter (Selva) | |||
| Localització | C. d'Avall, 21 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 31337 | |||
.jpg)
Ca l'Oliveres és una cas de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Edifici de tres plantes i coberta de doble vessant a façana que fa cantonada amb el carrer del Torrent de Sales.[1]
La planta baixa consta de tres portes i dues finestres. Totes són fetes d'obra de ciment i rajol a excepció de la porta principal antiga, avui tapada en part. Aquesta era emmarcada de pedra de Girona en grans blocs. La llinda, de grans dimensions i monolítica, porta la inscripció del cap de família de la casa de finals del segle xviii.[1]
El primer pis té tres finestres. Dues d'elles són emmarcades de pedra, amb motllures i ampit treballat. Les llindes estan decorades amb motius florals gravats. L'altra finestra, més petita, és feta d'obra i rajol.[1]
El segon pis consta de tres finestres, dues d'obra i una de pedra, senzilla, l'ampit treballat i emergent.[1]
La casa, de tres crugies, té un ràfec de doble filera de rajola i teula girada. Aquesta cornisa manté una continuïtat amb la casa veïna, cosa que les situa en un mateix moment de reforma o construcció original.[1]
Història
[modifica]El carrer d'Avall es va configurar durant el segle xviii i va completar l'estructura urbana que no es va moure significativament fins ben entrat el segle xx.[1]
Aquesta part del poble, propera al torrent de Sales (que junta les aigües que venen de Can Vinyes i les de Can Bechdejú), formava part del nucli urbà que es va desenvolupar fins a finals del segle xviii.[1]
El flagell de les torrentades va obligar a posar bagants a les cantonades i entrades d'alguns carrers, i també els encaixos corresponents que encara són visibles i efectius. A més, es va tenir en compte que les cantonades orientades al sud fossin més reculades que les que miraven al nord.[1]
La llinda de la porta principal porta, a més d'una creu de calvari, la llegenda: 1 7 + 8 2 / I O A N P U I G D E M O N T-[1]
Referències
[modifica]