Ca la Verònica (Avià)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | 1910 | |||
| Construcció | 1910 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Contemporani | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Avià (Berguedà) | |||
| Localització | Municipi d'Avià (Berguedà) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 3022 | |||
Ca la Verònica és una masia del municipi d'Avià, al Baix Berguedà. Està inclosa catalogada com a patrimoni immoble al patmapa de la Generalitat de Catalunya amb el número d'inverntari 3022 (1983)[1] i en el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona amb el número 08011/148.[2] Ca la Verònica és un edifici del segle XX que està en un estat de conservació regular i que té protecció legal al BPU, al POUM d'Avià i al DOGC del 12 de juliol de 2001.
Situació geogràfica
[modifica]Ca la Verònica està situada al sud del nucli d'Avià, al camí que uneix aquest poble amb la casa de Gurans. A banda d'aquesta última, les masies veïnes són La Coromina i Cal Janó.
Característiques i descripció
[modifica]Ca la Verònica és una masia orientada cap a migjorn d'aspecte força unitari, ja que és fruit d'una única campanya constructiva. Està construïda sobre un desnivell del terreny i s'estructura en planta baixa i tres pisos superiors i coberta a dues aigües amb teula àrab. A la façana principal, arrebossada, hi destaquen les grans obertures, dos arcs carpanells als tres pisos que tenen baranes de ferro. Als laterals hi ha poques finestres allindanades amb maó i alineades, que mantenen el caràcter simètric de la construcció.[1] Els murs estaven fets de pedra barrejada i posteriorment foren arrebossats.[2]
Història
[modifica]El 1910 es va construir la casa de Ca la Verònica. La seva distribució és similar a la de La Roureda, que és de la mateixa època. Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, en l'actualitat la casa està abandonada i s'hi ha hagut de fer la teulada nova i s'hi ha hagut de reforçar els interiors.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Ca la Verònica». pat.mapa.gencat. [Consulta: 3 setembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cortés Elía, María del Agua. «Ca la Verònica». Mapa de patrimoni cultural. DIBA. [Consulta: 3 setembre 2015].