Ca les Hermanes
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle xix, XXI Inici | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Amer (Selva) | |||
| Localització | Rbla. del Monestir, 15 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 26461 | |||
.jpg)
Ca les Hermanes és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Immoble de tres plantes, entre mitgeres, cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. Està ubicat al costat esquerre de la Rambla del Monestir.[1]
La façana principal dona a la Rambla del Monestir i té dues crugies: la planta baixa consta de dues obertures emmarcades amb pedra. La de la dreta actuaria com a finestra i la de l'esquerra, d'arc carpanell rebaixat, actua com a portal d'accés.[1]
En el primer pis trobem dues obertures rectangulars amb llinda monolítica i muntants de pedra, les quals són projectades com a balconades independents i equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat. El treball de la forja aplicat a les baranes és molt auster i discret i sense cap element important a destacar que sobresurti especialment. Les dues obertures difereixen en un aspecte i és en la mida mastodòntica de l'obertura de l'esquerra en comparació amb la de la dreta, d'una mida més moderada.[1]
En el segon pis tenim dues obertures rectangulars totalment irrellevants, ja que no han rebut cap tractament singular a destacar.[1]
Tanca la façana en la part superior un ràfec de tonalitat vermellosa format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de teula, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.[1]
Història
[modifica]El nom de Ca les Hermanes es deu al fet que l'edifici va acollir un col·legi de monges dominiques.[1]
L'immoble actual ofereix un magnífic estat de conservació que es deu a les obres periòdiques de manteniment i condicionament que se solen dur a terme en tots els edificis per tal d'assegurar la seva preservació. Unes obres que es van materialitzar a principi de segle xxi, aproximadament, i que van tenir com a element protagonista la façana, la qual va esperar un procés de sanejament integral que ha provocat que sigui arrebossada i pintada completament de nou.[1]
Referències
[modifica]