Vés al contingut

Caçó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ca marí)
Infotaula d'ésser viuCaçó
Galeorhinus galeus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima55 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN39352 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreCarcharhiniformes
FamíliaTriakidae
GènereGaleorhinus
EspècieGaleorhinus galeus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimSqualus galeus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El caçó (Galeorhinus galeus), també anomenat pastiu, bastiu, ca marí, caralló, pegorella, reig (rossellonès), peix gos o mussola caralló, és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, de mida mitjana (no més gran de 2 metres de longitud total) i és molt abundant a les costes catalanes. Als Països Catalans la seva carn és molt apreciada.

Descripció

[modifica]

Té cinc fenedures branquials.

Dues aletes dorsals, la primera més grossa que la segona i situada entre les pectorals i les pelvianes. Les aletes pectorals són amples i convexes. L'aleta caudal és molt característica, consta d'un lòbul dorsal molt desenvolupat amb un d'apical ben delimitat. Aletes ventrals i anal menudes.

Presenta espiracle i els orificis nasals esquinçats cap endarrere.

Dents triangulars amb diverses cúspides.

El dors i els flancs són grisencs; el ventre, blanquinós.

És un tauró pelàgic que s'alimenta de peixos i invertebrats.

Reproducció

[modifica]

És ovovivípar.

Ús gastronòmic

[modifica]

La seva carn és molt apreciada als Països Catalans. Al sud de la península Ibèrica es consumeix adobada i arrebossada amb el nom de bienmesabe.

Confusió amb altres espècies

[modifica]

Altres espècies de tauró anomenades mussoles són molt semblants al caçó però de mida més petita i amb la segona aleta dorsal més grossa i similar a la primera. Les espècies que es poden trobar a les costes catalanes són la mussola vera (Mustelus mustelus), que és d'interès pesquer, la mussola gravatja, també anomenada gavatxa o jueva a València i a les Balears respectivament (Mustelus asterias) i la mussola mediterrània (Mustelus punctulatus).

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Fordham et al (2006). Caçó. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 27 de desembre del 2007 (en anglès). (anglès)