Carcariniformes
Carcharhiniformes  | |
|---|---|
 Carcharhinus melanopterus fotografiat a les Maldives. | |
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Superordre | Selachimorpha |
| Ordre | Carcharhiniformes Compagno, 1977 |
.svg){kind=icon}
Els carcariniformes (Carcharhiniformes) són l'ordre de taurons més abundant, amb 270 espècies, algunes de les quals perilloses per als humans.
Morfologia
[modifica]- Mostren una gran diversitat de formes i mides.
- Presenten el cos molt allargat.
- Tenen una aleta anal i dues dorsals.
- Tenen membrana nictitant.[1]
Hàbitat
[modifica]Tant poden ésser espècies pelàgiques (com la tintorera) o bentòniques (com el gató).
Distribució geogràfica
[modifica]Són molt abundants en aigües tropicals, però també són molt freqüents a mars temperats.
- Carcharhinidae o carcarínids
- Hemigaleidae
- Leptochariidae o gat lleopard
- Proscylliidae
- Pseudotriakidae o mussola falsa d'aleta llarga
- Scyliorhinidae o esciliorínid
- Sphyrnidae o taurons martell
- Triakidae o triàquid[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 49.
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ ITIS[Enllaç no actiu] (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Compagno, L. J. V.. Sharks of the order Carcharhiniformes. Princeton, [-Nova Jersey: Princeton University Press, 1988, p. i-xxii + 1-486.
- Helfman, Gene S.; Collette, Bruce; Facey. The diversity of fishes (en anglès). Malden, Massachusetts: Blackwell Science, 1997.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Wheeler, Alwyne. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Londres: Macdonald, 1985.