Ca n'Estisora
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| Localització | Camí de Ca n'Estisora | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30344 | |||
Ca n'Estisora és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Situada al districte número 5 de Sarrià-Sant Gervasi, pertanyent al sector de la Budellera, aquesta casa té un teulat de doble pendent, una façana amb gran balconada, un portal rectangular i una finestra.[1]
L'estructura de la masia es divideix en planta baixa i primer pis. A un dels dos costats té un annex que fa d'habitatge, amb portal i finestra. A més,té un altre compartiment com a magatzem amb terrat. Disposa d'aigua de mina.[1]
Història
[modifica]Aquesta masia s'havia anomenat abans Can Comellas, ja que a la segona meitat del segle xviii era propietat d'Anton Comellas, fill de Climent i de Rosaura Pujades, qui es casà amb Paula Civil. Anteriorment la família Comellas havia viscut a Can Basseda, que és a prop.[1]
El 1817 es començà a dir "Ca n'Estisora", segons sembla per haver passat a ésser propietat d'un sastre. El 1880 la compra Llorenç Bosch, llavors propietat d'un sastre. El 1880 la compra Llorenç Bosch, propietari de la Budellera. Posteriorment va passar a propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que va destinar la casa a habitatge per a guardes forestals i les seves famílies.[1]
Actualment hi viu un guarda forestal, retirat, amb la seva família i es dedica a conrear l'hort de dues hectàrees, i ven les verdures i les flors al mercat de Vallvidriera.[1]
Referències
[modifica]