Cadència de Landini

${ << \new StaffGroup << \new Staff << \clef treble \time 4/4 \relative c'' { \clef treble \time 4/4 b2 a c1 } >> \new Staff << \clef treble \time 4/4 \new Voice \relative c' { d1 c \bar "||" } >> >> >> }$

Una cadència de Landini en Do

En una cadència de Landini, el moviment de la sensible a la tònica és interromput per la submediant ^[1]

Play (?·pàg.) .

Una cadència de Landini,^[4] és un tipus de cadència, una tècnica de composició musical, que porta el nom de Francesco Landini (1325-1397), un organista florentí, en honor a l'ús extens que feu d'aquesta cadència. La tècnica es va utilitzar àmpliament al segle xiv i principis del segle xv.

En una cadència medieval típica, un interval musical de sisena major s'amplia a una octava fent que cada nota es mogui cap a fora un pas. En la versió de Landini, una nota de pas a la veu alta redueix breument l'interval a una quinta justa abans de l'octava. També podria haver-hi una veu interior; en l'exemple la veu interior es mourà de Fa ♯ a Sol, en el mateix ritme que la veu més baixa.

Landini no va ser el primer a utilitzar la cadència (Gherardello da Firenze sembla ser el primer de les obres del qual han sobreviscut), i no va ser l'últim: la cadència encara estava en ús fins ben entrat el segle xv, apareixent especialment sovint a les cançons de Gilles Binchois i en la música de Juan de Urreda. Tanmateix, Landini sembla haver estat el primer de fer servir-lo de manera coherent. El terme va ser encunyat a finals del segle xix per l'escriptor alemany August Gottfried Ritter (1884) a Zur Geschichte des Orgelspiels («Sobre la història de l'orgue»).

Referències

↑ Ammer, Christine. The Facts on File Dictionary of Music, 2004, p. 212. ISBN 0-8160-5266-2.
↑ Randel, Don Michael. The Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians, 1999, p. 106. ISBN 978-0-674-00084-1.
↑ White, John D. The Analysis of Music, 1976, p. 128. ISBN 0-13-033233-X.
↑ van der Merwe, Peter. Roots of the Classical: The Popular Origins of Western Music, 2005, p. 501. ISBN 0-19-816647-8.

[1] Ammer, Christine. The Facts on File Dictionary of Music, 2004, p. 212. ISBN 0-8160-5266-2.

[Randel-2] Randel, Don Michael. The Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians, 1999, p. 106. ISBN 978-0-674-00084-1.

[3] White, John D. The Analysis of Music, 1976, p. 128. ISBN 0-13-033233-X.

[Merwe-4] van der Merwe, Peter. Roots of the Classical: The Popular Origins of Western Music, 2005, p. 501. ISBN 0-19-816647-8.

[1]

[2]

[3]

[4]