Vés al contingut

Cadafal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «cadafal (arquitectura)».
Execució de Lally-Tollendal al cadafal (1766)

Un cadafal,[1] catafalc,[2] o cadafalc (del llatí cadafalcum, amb derivats en moltes altres llengües romàniques: fr. échafaud, ang. scaffold...) era una estructura generalment de fusta que s'aixecava per un acte solemne enmig d'una església amb finalitats religioses o a la plaça principal d'una població (per exemple per rebre al rei).[3]

Execucions públiques

[modifica]
A liuely Representation of the manner how his late Majesty was beheaded uppon the Scaffold Ian 30: 1648 i A representation of the execution of the King's Judges. En el panell superior, Carles I està esperant la seva execució dalt del cadafal -30 de gener de 1648-. En el panell inferior, un dels seus jutges és penjat i l'altre esquarterat, mentre que el cap del darrer es mostra a la multitud.

Una aplicació molt popular del cadafal, era una plataforma provisional construïda, generalment de fusta, a la plaça principal d'una ciutat, per executar públicament una pena de mort com a escarment.

Usos religiosos

[modifica]

Per a efectes religiosos a l'edat mitjana es descriu com un tauler de grans dimensions, elevat del sòl més o menys la talla d'un home mitjà, connectat amb un passadís també alçat on s'asseien les autoritats.[4]

Exèquies

[modifica]

Per aquest ús el cadafal té una forma de plataforma elevada sobre una estructura de fusta o tarima allargada, curosament adornada, que se situa als temples o llocs on se celebren les exèquies o sepultures de cos present, per col·locar les restes mortals d'una persona ja sigui directament al damunt, o bé, dins d'un taüt (sarcòfag, o similar), el qual es deixa obert perquè les despulles siguin visibles als concurrents a la cerimònia. Aquest arranjament es fa durant les cerimònies prèvies a la sepultura per rendir honors fúnebres al finat. El cadafal acostuma a decorar-se en negre o en els colors propis del càrrec del difunt, com en el cas de reis i papes, quan es decora en vermell.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. cadafal a Optimot
  2. cadafal-coromines
  3. Joan Aliaga Morell. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II.: Llibre de l'entrada del rei Martí I. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 304–. ISBN 978-84-370-8713-9 [Consulta: 17 octubre 2012]. 
  4. Luis Quirante Santacruz. Del teatro del Misteri al misterio del teatro. Universitat de València, 2001, p. 100–. ISBN 978-84-370-5149-9 [Consulta: 17 octubre 2012].