Vés al contingut

Cadastre napoleònic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Descripció minuciosa dels fonaments de l'aqüeducte de Fondurane en el cadastre napoleònic

El Cadastre napoleònic, o Antic cadastre, o Pla cadastral del 1812 és un cadastre parcel·lari únic i centralitzat, instituït a França per la llei del 15 de setembre del 1807, a partir del «cadastre-tipus» defini el 2 de novembre del 1802. Reuneix en un mapa homogeni un centenar de milions de parcel·les;[1] és el primer útil jurídic i fiscal que permet d'imposar de forma equitativa als ciutadans les contribucions sobre la terra.

Va succeir els plans de contribució territorial molt heterogenis tant en presentació com en unitats de mesura. Va ser elaborat amb mètodes topogràfics, i va ser revisat per la llei del 16 d'abril del 1930.

Usos contemporanis

[modifica]

Igual que els antics mapes d'estat major, és consultat regularment pels historiadors, els toponimistes (que hi troben elements interessants de microtoponímia,[2] els arqueòlegs,[3] els urbanistes, els ecolegs (per exemple, per a cartografiar el bosc antic[4] o per tal de comprendre més bé una xarxa d'arbrat,[5] elaborar índexs de biodiversitat potencial[6] o explicar certes variacions de fertilitat de sòls agroforestals),[7] els climatòlegs, que l'utilitzen per exemple per a mesurar la reculada de les glaceres des del 1850,[8] pels geògrafs, que estudien per exemple l'evolució històrica recent de l'hàbitat rural[9] i de l'ocupació dels sòls[10] i també els ecòlegs que hi busquen informacions útils a l'ecologia retrospectiva, per exemple per a la restauració de la trama verda i blava creada pel Grenelle de l'environnement (conjunt de trobades polítiques organitzades a França el setembre i desembre del 2007 amb l'objectiu de prendre decisions a llarg termini en matèria d'entorn i de desenvolupament durador) i les lleis Grenelle;[11] el cadastre napoleònic ha confirmat, per exemple, que a l'època en què van ser constituïts alguns departaments eren ja molt intensivament explotats per l'agricultura, la ramaderia i el bosc, o construïts (per exemple, en el departament del Nord, en el moment del repartiment del sòl de les 650 comunes del departament per al cadastre, les maresmes i els erms no representaven ja més de l'1,31% dels sòls de mitjana.[12] També permet de retrobar on eren les zones humides (ja residuals)[13] i com es gestinava l'aigua[14] i els cursos d'aigua condicionats[15]

Alguns útils recents, com la vectorització informàtica[16] i els sistemes d'informació geogràfica (SIG), poden també enriquir el seu estudi i els serveis que donen.[17][18]

Vegeu també

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Baptiste, G.. Le Cadastre napoléonien comme source pour l'archéologie et l'histoire de l'art. París: Revue d'archéologie moderne, 93-124, 1993. 
  • Bartout, P. L'apport du cadastre napoléonien aux problématiques spatiales des retenues d'eau. Revue Géographique de l'Est, 51 (3-4), 2011.  resum
  • Braidy, P.; Tamine, M. Corpus microtoponymique de la Marne: cadastre "napoléonien". Reims: Parc Naturel Régional de la Montagne de Reims, 2002. 
  • Clergeot, É.. Cent millions de parcelles en France: 1807, un cadastre pour l'Empire. París: Publi-Topex, 2007. 
  • Dupouey, J. L.; Bachacou, J.; Cosserat, R.; Aberdam, S.; Vallauri, D.; Chappart, G. &; Corvisier de Villèle, M. A. Vers la réalisation d'une carte géoréférencée des forêts anciennes de France. París: Les Monde des Cartes, 191, 2007, p. 85-98. 
  • Fabre, É.; Vernet, C. Évolution de l'occupation du sol dans les Alpes-de-Haute-Provence (début du XIXe siècle-fin du XXe siècle). Méditerranée. Revue géographique des pays méditerranéens/Journal of Mediterranean geography, (107), 2002, p. 35-42. 
  • Franchomme, M.; Vernet, C. Du cadastre napoléonien à la trame verte, le devenir des petites zones humides périurbaines en région Nord-Pas de Calais. Université de Lille, 1, 2008, p. 35-42.  resum
  • Franchomme, M. &; Schmitt, G. Les zones humides dans le Nord vues à travers le cadastre napoléonien: les Systèmes d'Informations Géographiques comme outil d'analyse. Revue du Nord, (3), 2012, p. 661-680. 
  • Gauthiez, B. Lyon en 1824-32: un plan de la ville sous forme vecteur d'après le cadastre ancien. Géocarrefour, 83 (1), 2008.  Lyon en 1824-32: un plan de la ville sous forme vecteur d'après le cadastre ancien
  • Ghozzi, F.; Davtian, G.; Tomassin, P. Lyon en 1824-32: un plan de la ville sous forme vecteur d'après le cadastre ancien. Géomatique expert n 38, nov., 2008, p. 33-38.  Apport d'un SIG à l'étude d'un cadastre dit" napoléonien
  • Guignet, P. La répartition du sol dans les 650 communes du Nord au moment de la confection du cadastre dit «napoléonien». Revue du Nord, (3), 2012, p. 577-612.  resum
  • Jomelli, V.; Bertran, P. &; Kunesch, S. The Momie cone: a new type of proglacial deposit constituted since the end of the Little Ice Age. Quaternaire, 13 (3), 2002, p. 257-265.  Le cône de la Momie: un nouveau type de dépôt proglaciaire mis en place depuis la fin du Petit Age Glaciaire
  • Koerner, W. Impacts des anciennes utilisations agricoles sur la fertilité du milieu forestier actuel. Université Paris Diderot: Paris, 1999.  |resum
  • Larrieu, L.; Gonin, P. L'indice de biodiversité potentielle (ibp): une méthode simple et rapide pour évaluer la biodiversité potentielle des peuplements forestiers. París: Revue forestière française (6), 2008. 
  • Le Couédic, M.; Leturcq, S.; Rodier, X.; Hautefeuille, F.; Fieux, E. &; Jouve, B. «Du cadastre ancien au graphe. Les dynamiques spatiales dans les sources fiscales médiévales et modernes». A: ArcheoSciences. Revue d'archéométrie, (36). París: Institut des sciences humaines et sociales (INSHS) du CNRS, 2012, p. 71-84. 
  • Lespez, L.; Garnier, E.; Cador, J. M.; Rocard, D. Les amenagements hydrauliques et la dynamique des paysages des petits cours d'eau depuis le XVIIIe siecle dans le nord-ouest de la France. L'exemple du bassin versant de la Seulles (Calvados). Aestuaria, 7, 2005, p. 89-109.  Les aménagements hydrauliques et la dynamique des paysages des petits cours d'eau depuis le XVIIIe siècle dans le nord-ouest de la France: l'exemple du bassin versant de la Seulles (Calvados)
  • Mallé, M. P.; Gonin, P. Maisons du nord des Hautes-Alpes. L'habitat rural entre histoire et tradition. París: Terrain. Anthropologie & sciences humaines, (9), 1987, p. 60-71. 
  • Pinoteau, C. «Changer la carte, c’est changer l'objet». A: Études rurales, (167-168). París: Éditions EHESS, 2003, p. 247-262. 
  • Poirier, N. Des plans terriers au cadastre ancien: Mesurer l'évolution de l'occupation du sol grâce au SIG. Le Médiéviste et l'ordinateur, 44, 2006, p. 53-80.  Des plans terriers au cadastre ancien: Mesurer l'évolution de l'occupation du sol grâce au SIG http-lemo.
  • Watteaux, M. «Sous le bocage, le parcellaire». A: Études rurales, (3). París: Éditions EHESS, 2005, p. 53-80.  resum

Referències

[modifica]
  1. ↑ Clergeot, P., 2007.
  2. ↑ ex: Braidy i Tamine, 2002.
  3. ↑ Baptiste, 1993.
  4. ↑ Dupouey, Bachacou, Cosserat, Aberdam, Vallauri, Chappart & Corvisier de Villèle, 2007.
  5. ↑ Watteaux, 2005.
  6. ↑ Larrieu & Gonin, 2008.
  7. ↑ Koerner, 1999.
  8. ↑ Jomelli, Bertran & Kunesch, 2002.
  9. ↑ Mallé, 1987.
  10. ↑ Fabre & Vernet, 2006.
  11. ↑ Franchomme, 2008.
  12. ↑ Guignet, 2012.
  13. ↑ Franchomme & Schmitt, 2012.
  14. ↑ Bartout, 2011.
  15. ↑ Lespez, Garnier, Cador & Rocard, 2005.
  16. ↑ Gauthiez, 2008.
  17. ↑ Ghozzi, Davtian Tomassin, 2004.
  18. ↑ Poirier, 2006.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cadastre_napoleònic&oldid=32310885»