Cadira LCW

Cadira LCW

Tipus	cadira i woodwork (en)
Dissenyador	Charles Eames i Ray-Bernice Alexandra Kaiser Eames
Creació	1945

La Lounge Chair Wood (LCW) és una cadira baixa dissenyada per Charles i Ray Eames a meitat de la dècada de 1940, quan la parella de dissenyadors començava a experimentar amb contraxapat de fusta modelat tridimensionalment. La cadira ha esdevingut una de les peces icòniques dels Eames i no ha deixat de fabricar-se.

La cadira va ser dissenyada utilitzant la tecnologia per modelar fusta contraplacada que els Eames van desenvolupar abans i durant la Segona Guerra Mundial. Abans de la implicació dels Estats Units en la guerra, Charles Eames i el seu amic, l'arquitecte Eero Saarinen, van presentar un grup de mobles al Concurs de disseny orgànic en mobles per a la llar del Museu d'Art Modern el 1940, un concurs que explorava l'evolució natural dels mobles com a resposta al món que canvia ràpidament. Eames & Saarinen van guanyar el concurs. No obstant això, la producció de les cadires es va ajornar a causa de les dificultats de producció, i després per l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Saarinen va abandonar el projecte a causa de la frustració amb la producció.

Desenvolupament creatiu

Les propostes que Charles Eames i Eero Saarinen van presentar per al concurs de mobles orgànics incorporaven un seient i respatller units en una única "coquilla". No obstant, la fusta contraxapada solia trencar-se al doblegar-se als revolts pronunciats requerits per aquests dissenys. Per amagar les esquerdes, les peces concursants es cobrien amb tapisseria.

Després de molt assaig i error, Charles i Ray Eames van idear una solució alternativa: crear el seient i el respatller com dues peces separades, unides per una columna de fusta contraxapada i suportades per potes del mateix material. El resultat va ser una cadira d'aspecte elegant i honest, amb totes les connexions visibles i sense amagar el material sota la tapisseria. El seient s'unia a la columna vertebral i a les potes mitjançant quatre volanderes de goma robustes amb femelles incrustades, conegudes com a xoc mounts. Aquests suports de xoc s'enganxaven a la part inferior del seient i es cargolaven des de la base de la cadira. El respatller també es fixava amb suports de xoc. Des del front i la part superior, el seient i el respatller apareixien sense interrupcions per fixacions. Els suports de goma permetien que el respatller es mogués i flexionés amb la persona. Tanmateix, aquesta tecnologia també tenia un defecte: els suports d'amortiment es podien trencar per diverses raons. Una solució comuna era perforar directament el respatller i inserir elements de fixació entre aquest i el suport lumbar, cosa que desvaloritzava la cadira en alterar la seva estètica original de superfícies llises i ininterrompudes.

En una època en què els mobles eren pesats i complicats, fets de múltiples materials i recoberts amb tapisseria, el disseny d'Eames va ser una revelació. La cadira es va produir entre 1946 i 1947 per Evans Molded Plywood a Venice Beach, Califòrnia, per a l'empresa de mobles Herman Miller a Zeeland, Michigan. El 1947, Herman Miller va traslladar la producció de les cadires a Michigan, on continua fins a l'actualitat, després d'una pausa entre el 1957 i el 1994. A Europa, Vitra es va convertir en el productor de mobles Eames. Herman Miller i Vitra són les dues úniques empreses que fabriquen cadires amb llicència del llegat Eames, representat per l'oficina d'Eames.

Especificacions

Altura	Amplada	Profunditat	Alçada del seient
69,53 cm	56,52 cm	64,45 cm	38,74 cm

Enllaços externs

• Architectural Digest Espanya